dilluns, març 05, 2012

Catalunya independent? Sí!





Respecte al projecte anomenat "Eurovegas", del que sabem poc, penso més o menys com va escriure fa pocs dies el mataroní Joan Majó (vegeu-ho) i -com ell- em temo que les posicions apriorístiques que no han entrat a reflexionar-hi, i el pim-pam-pum que generen, ens impediran als altres de fer-ho. Això no treu que sigui molt vàlida una reflexió que ens fa un "afectat", en Josep Lligadas, que viu a Viladecans que trobo encertadíssima. Diu, amb ironia, que "suposo que li posaran com a condició al tal Shelton Adelson que pinti les teulades de l’Eurovegas amb els colors de la bandera catalana perquè els avions quan aterrin al Prat tinguin clar que som un país la mar de patriòtic i amb grans anhels d’independència… Independència d’Espanya, evidentment, però no pas dels que realment tenen poder."


Efectivament, el problema del debat independentista no és -crec jo- si la independència de Catalunya és un bon camí o no, o si en tenim dret, o si resol problemes importants. Jo, que no sóc independentista, reconec que tant me fa què hi digui al meu passaport i que en una Catalunya independent miraria d'encaixar-hi com fos. No em molesta, això. Jo sóc català diguin el que diguin els papers. El principal problema és projectar-hi les nostres frustracions, confiar-hi les nostres salvacions i, és clar, convertir-ho en idea hegemònica, de manera que els que no la vulguem siguem considerats antipatriotes, anticatalans o no sé què. Aleshores, grates una mica, i t'adones també del miratge de la independència. A veure, jo també vull pertànyer a un poble lliure, emancipat, sense jous. I Espanya i tot el seu estat em semblen -si ho són- jous de joquina comparats amb els que no ens deixen ser veritablement lliures. ¿Catalunya vol ser un país independent de les guerres, de les màfies, de la incultura, dels manguis (alguns molt nostrats), de la pobresa, de l'opressió, del desencís...? Doncs endavant, jo el primer. Però no, a l'imaginari 'sobiranista' no hi ha aquests conflictes, aquests "dolents"; només hi ha Espanya. I així ens va.


Publica un comentari a l'entrada