dijous, març 15, 2012

Més de Can Fàbregas i de Caralt

Respecto tant la meva successora en el càrrec a la regidoria d'Urbanisme que, com podeu comprovar en aquest bloc, m'abstinc de comentar res. I, com bé sap ella, sóc a la seva disposició per tot el que cregui que li pugui ser útil, sincerament. Però avui m'ha sorprès que, en sortir al pas de les queixes del PSC sobre la mala actitud del govern municipal en no informar-los de la darrera sentència d'un recurs sobre l'afer de Can Fàbregas interposat per la Cup (que Joan A. Baron comenta aquí), hagi manifestat a Mataró Ràdio que se'm va notificar aquesta resolució, a mi, aquest dilluns.

M'ha sorprès perquè jo no he rebut cap notificació de dilluns ençà. Ja m'agradaria. La sentència, que conec perfectament, parla de mi i ho fa en els termes contraris a la inculpació que la Cup i els seus aliats, de qui encara desconeixem com es finançaven, em volien imposar amb l'únic objectiu de retardar l'arribada d'El Corte Inglés per a desgast de l'anterior govern.

M'ha sorprès perquè sí que, en canvi, vaig rebre una trucada informal el divendres anterior, trucada que agraeixo, i no pas del Govern -encara que aquest ho sap-, informant-me'n com a protagonista, no pas com a interlocutor polític. Jo no sóc ni regidor a l'ajuntament ni tinc cap altre càrrec polític, com és evident.

M'ha sorprès perquè pel que veg els bons costums es perden ràpid. Quan jo era al Govern de Mataró, i per decisió de l'alcalde, vam acordar que qualsevol informació, sobretot judicial, que provingués d'aquest afer, significaria la convocatòria urgent dels portaveus dels grups municipals per informar-los abans que ningú. I això no ha estat així.

No em sorprèn tant, però, a tenor del que sembla que és la política comunicativa d'aquest nou Govern. Com se sap, l'actual alcalde estava en contra de la ubicació, del ritme (va dmanar vàries vegades aturar el procés) i de la magnitud del nou centre comercial (va dir que el volia més petit). Durant el procés judicial que van iniciar la Cup i els seus acòlits, ell mateix va intentar forçar dimissions i, com és obvi, no vaig sentir ni una sola paraula de solidaritat. Per tant, qualsevol notícia favorable a les tesis del Govern anterior s'ha de silenciar. O no va per aquí?

En tot cas, però; estic content. El jutge posa el seu lloc la Cup, creu que la judicialització del procés és negativa, avala a bastament (i com mai fins ara per cap altre estament judicial) el conjunt de l'operació per portar El Corte Inglés a la ciutat, en tots els seus extrems, i s'emporten unes quantes lliçons. Que no aprendran, és clar.

Publica un comentari a l'entrada