dimecres, de març 07, 2012

Sexe i llengua





He seguit una mica, poc, aquests dies la polèmica entre la Reial Acedèmia de la Llengua Espanyola (RAE) i algunes associacions feministes arran de l'informe que un grup d'experts, encarregat per la primera, ha fet sobre les aportacions que les segones havien fet per resoldre el que consideren una discriminació lingüíistica de gènere [vegeu aquest reportatge a El País i, al mateix diari, aquesta columna d'Elvira Lindo]. La queixa se centra sobretot en l'ús del plural, o del genèric, en paraules masculines quan existeix tambñé el femení. Així, proposen que enlloc de dir 'l'origen de l'home' diguem 'l'origen de la humanitat' o que enlloc de pregar que 'es sords hi sentin' ho facin les 'persones sordes'. Com en tot, hi ha partidaris de la rectitud lingüística dels acadèmics, n'hi ha que van molt més enllà (amb incorreccions lingüístiques que fan por, com anar repetint el femení -'companys i companyes'- o introduir una grafia impossible -en castellà 'tod@s'-) i n'hi ha que, bo i respectant l'ortodòxia gramàtica, pensem que un pèl de correcció política no fa cap mal. Un excés, crec que sí.


Certament, d'una banda hi ha el que ahir en deia una minva del penis (simbòlic) que converteix en bo tot el que sona a políticament correcte i es refereix a la igualtat entre sexes. Per exemple: ningú es queixa que les alternatives (humanitat, persona) siguin mots exclusivament femenins. De l'altra, la tendència a resoldre problemes de fons amb l'ocultació del llenguatge (com explicava aquí jo mateix fa un mes) i relegant l'ús de paraules clares a aquells que només les volen per discriminar. D'una banda hi ha un optimisme antropològic que creu en el valor de les paraules per transformar el món i de l'altra hi ha qui creu que el primer problema és justament el 'desemparaulament' que la correció política efectua amb exageració.

Una anècdota: recordo, ara ja fa uns anys (2000?) quan estàvem a punt de posar en marxa l'Oficina d'Atenció Ciutadana a l'Ajuntament. El nom que em proposaven era Oficina d'Atenció al Ciutadà. Jo mateix, a banda que odio la singularització d'aquests complements (servei de la dona enlloc de les dones, o oficina del soci enlloc dels socis), vaig proposar afegir l'adjectiu 'ciutadana', que és més curt, més clar ...i més correcte. Crec que vam fer servir, però, el sentit comú. I crec que hauria de ser aquest el millor camí.

I una postil·la. Fins ara hem conegut l'opinió, un pèl tardana, de la màxima autoritat del castellà. No tinc constància de cap proposta de l'autoritat lingüística catalana. I m'agradaria conèixer-la.

Publica un comentari a l'entrada