dimecres, de maig 09, 2012

Un Atri dels Gentils a Mataró *


En principi, la iniciativa del papa Benet XVI de celebrar un conjunt de dilàlegs entre creients i no creients “destinat a desenvolupar-se entorn de grans qüestions radicals sobre la vida i la mort, la veritat i la mentida, l’amor i el dolor, el bé i el mal, la llibertat i la solidaritat, la paraula i el silenci”, com diu el President del Consell Pontifici per a la Cultura, el cardenal Gianfranco Ravasi, no s’havia de territorialitzar, almenys no massa. L'Atri dels Gentils, anomenat així en record a l’espai que el temple de Jerusalem reservava als no-jueus, però, huràa tingut finalment lloc a nou ciutats arreu del món, cinc d’elles a Itàlia. Entre les nou triades, la darrera, hi ha la ciutat de Barcelona, que els propers 17 i 18 de maig celebrarà quatre importants diàlegs al voltant de l’art, la creació i la recerca de transcendència en diferents espais de la ciutat, religiosos i civils, i amb la participació d’intel·lectuals i artistes creients i no creients. És un esdeveniment importantíssim, crec jo, tant per l’oportunitat (l’Església s’adreçade tu a tu  a la societat amb propostes de diàleg de fons i des de l’espai públic), com pels temes triats, com per les persones que hi parlaran i pel fet que Barcelona esdevingui punt de referència mundial. Us ho recomano. I, si no hi podeu anar, seguiu-ho per streamming al web.


No sé què en faran el pontífex, l’arquebisbe Martínez Sistach i el ‘Ministeri’ de Cultura vaticà de tot això. Espero que no quedi aquí. De fet, un dels aspectes més rellevants del pontificat de Ratzinger -que poc abans de la seva elecció papal havia mantingut un important intercanvi intel·lectual amb el filòsof Jürgen Habermas- és la seva preocupació per intervenir activament en el món intel·lectual i per trobar-hi un fecund diàleg amb els corrents de pensament contemporani al voltant dels temes fonamentals de l’home del segle XXI. Per això crec que el programa haurà de continuar d’una manera o una altra.


En el món dels mitjans globals, la tendència pot dur a plantejar grans esdeveniments o diàlegs de fort impacte, com el citat amb Habermas. Però em plantejo si no seria possible fer-ho justament al revés, continuar l’afany de descentralització fins arribar als pobles més petits o a les ciutats que, com la nostra, hi ha molta gent que hi té coses a dir. L’esforç d’obertura intel·lectual de l’Església mataronina  ja és considerable: la tasca formadora de l’Escola de Teologia, les xerrades del grup Cristianisme al Segle XXI ,programes a la TV i la ràdio, projectes -fora ja estrictament de l’Església i sense perspectiva creient però amb l’impuls de molts cristians- com al revista Valors, les xerrades quaresmals, el treball de Justícia i Pau amb els musulmans de Mataró, la contribució a la recerca històrica des del Museu-Arxiu de Santa Maria... De manera que hi ha base, almenys des de l’Església.


Però tenim també -i fora d’ella- força artistes i intel·lectuals (tristament oblidats), gent amb inquietud per anar més enllà del dia-a-dia, persones amb desig de reflexió profunda i que s’apuntarien a una proposta per poder exercir-la a la nostra ciutat. De fet, la reflexió és sobre la pròpia ciutat, dels anhels que hi subjauen, de les contradiccions i reptes morals amb què ens trobem tan sovint (a causa de la immigració, per exemple, però també d’altres coses), d’aquestes inquietuds simbòliques que ens atabalen (des de com han de ser Les Santes fins si els jubilats de la Legió han de muntar un número)... Així que -modestament- faig la proposta i l’oferiment de col·laborar en una mena d’Atri encara que sigui posant-hi les cadires, gentilment. I que flueixi el pensament sense preguntar-nos massa d’on ve.

* article publicat a Capgròs 
foto: vista virtual de la Torre Llauder de Mataró, ss. II-III (Ferran Bayés, Grup d'Història del Casal.)

Publica un comentari a l'entrada