dimecres, de maig 02, 2012

Un 'duro sevillano'






L'altre dia, a la matinada, pel twitter corria aquesta foto en la que es veu la nostra primera autoritat local fent un pas de sevillanes a la Fira d'Abril que es fa a Barcelona aquests dies. Vaig descansar de l'angoixa que em provocava que el nostre alcalde s'hagués de reprimir els seus instints i que, finalment, encara que fos a altes hores de la nit, s'atrevís a treure el ballador andalús que té a dins, com tothom sap, i que cap retallada aturarà. Que això no és el Shakespeare, senyors, és més sèrio.

Dic que me n'alegro que hagi sortit de l'armari perquè el vaig veure molt apurat, en un debat electoral l'any 2007 (el primer dels dos que van fer a TV Mataró) quan, per criticar el Govern d'aleshores, va recriminar que en una inauguració recent s'hagués ballat sevillanes enlloc de promoure la cultura catalana. Es referia a la inauguració de la reforma de l'Av. d'Amèrica de Mataró, afectada d'al·luminosi per la seva construcció el 1961, per a la qual es requerí la participació d'entitats del barri que, pel que sembla, no feien cultura catalana. Jo, que hi anava en representació del PSC, vaig respondre que feia tan sols uns dies havia maniobrat per fer de portant d'una marededéu del Rocío, catalaníssima, de manera que no calia que es fes l'hipòcrita.

En el fons, com és obvi, el que l'enrabiava és no haver-ho pensat ell, o fet ell, o ballat ell, com bé deuria pensar abans d'anar-se'n a dormir ...fora de Mataró. En fi, que ja sabem ara quin és el complement directe dels seus tres verbs preferits. Ser, fer i ajudar a fer un pas sevillà, de duro sevillano, és clar.


Publica un comentari a l'entrada