dimarts, de maig 29, 2012

Excuses i mentides

Mira que ho intento, però com que sospito que una de les obsessions de l'actual alcalde recau en la meva humil persona (no entenc, si no, per quina raó féu noves auditories a Pumsa per valor de 30.000 euros juts quan va entrar al govern...), em veig quasi amb l'obligació de sortir a defensar-me. Vegeu sinó la darrera prova. Quan una periodista del setmanari El Tot Mataró li pregunta aquesta setmana per quin caram de raó no ha respost encara l'oferta de diàleg que li féu el PSC fa just un any, abans de formar govern, respon la següent bajanada: "Hi va haver una proposta per part del PSC, tan dura que va acabar amb la baixa fulminant del primer secretari del Partit dels Socialistes. Jo crec que el problema no el vam tenir nosaltres, sinó que aleshores hi va haver un problema d’interlocució".

Tant li fa que no sigui cert en absolut, que la meva marxa, aleshores, no tingués res a veure, que el document hagi estat assumit pel conjunt del Partit des d'aleshores ençà i que el que li féu la proposta, el cap del nostre grup, sigui exactament la mateixa persona. Tira la pilota al camp contrari i justifica la inacció profunda d'aquest govern que passa per ni tan sols respondre una oferta sincera de diàleg i acord que li treuria força maldecaps i que impulsaria polítiques de gran abast i amb àmplia base d'acord. Una proposta que, sincerament, no és gens dura. En tot cas, no respon per quina raó no ha tornat mai contesta sobre aquest tema. Diu també que ha parlat més amb Baron ara que quan aquest era alcalde. 

Que no ens faci parlar, sisplau. Baron sí que es posa al telèfon i -si no- sí que respon trucades. I un pacte amb ell es manté, no és cap evanescència de 24h. Que no ens faci parlar, que deixi la cançoneta de l'herència (l'entrevista és plena d'inexactituds que només demostren la seva completa incapacitat per governar en temps difícils) i que es posi, d'una punyetera vegada, a treballar per atraure inversions, per recolzar l'economia local i per prendre decisions de gran abast. Hauria d'aprendre què passa quan es va de ploramiques enlloc de transemtre la il·lusió i l'esperança, que ja seria hora, d'algun projecte per aquesta ciutat.

Publica un comentari a l'entrada