dimecres, de maig 23, 2012

El model català


Amb motiu de la presentació d'un suplement per Catalunya de la revista Vida Nueva, va celebrar-se un interessant diàleg fa pocs dies entre el periodista Enric Juliana i el biblista Armand Puig sobre el periodisme religiós. A banda dels temes més centrals, val la pena aturar-se en la interessant reflexió amb què el subdirector de La Vanguardia ofereix sobre el principal repte de Barcelona i de Catalunya en l'actual deriva d'un món global "on creixeran les tensions". I aquest no és cap altre que el d'esdevenir node per la batalla de l'hegemonia cultural que, en termes gramscians, serà la batalla de veres dels propers anys. Ja no dins o fora d'Espanya, ni front a Espanya com pensen molts amb  mirada curta, sinó en un espai global en el qual altres sistemes de valors, altres referents culturals i altres concepcions de la humanitat entraran en joc ...o potser en xoc.

Aquest, diu Juliana, pot ser el lloc que pertoqui a Catalunya, amb Barcelona com a punt de referència mundial, aportant un bon model on fixar-s'hi, on pivotar bons projectes. El periodista creu que laportació dle món religiós (en diferents plans) pot ser molt rellevant en l'asosliment d'aquest nou repte. I segurament que molts més àmbits poden aportar molt en un model que, aventuro, ressitua la dignitat i la qualitat humana al centre de tot. Aquest projecte em motiva molt més, us ho asseguro, que cal altra proposta d'encaix o desencaix amb Espanya, que em sembla un tema decimonònic.