divendres, de gener 18, 2013

El carnaval dels pits

Aquest cartell que teniu al costat ha estat retirat per plagi. Es veu que els seus autors havien retocat la foto d'una revista pornogràfica per anunciar el carnaval de la ciutat de Reus. Abans, però, la Cup, CiU i el PSC locals havien demanat ja la retirada per "sexista", donat que presentava una imatge banal, objectual i indigna de la dona. La Cup ha afegit un argument curiosíssim. Diuen que aquesta imatge "perpetua la dictadura de la pressió estètica i la dona com a objecte sexual" ja que la dona del cartell "respon a l'estereotip de dona ideal que ens imposa aquesta societat heteropatriarcal i els mitjans de masses". de manera que s'han apressat a imprimir un cartell igual que l'original, però amb el pit d'un home pelut en comptes del de la dona, segons informa el 3-24. Com passa sempre, la polèmica ha fet que no siguem només els reusencs, sinó tots els catalans els que haguem tingut accés a aquesta dimoníaca imatge, que caop mitjà de comunicació s'ha resistit a reproduir. Si és tan dolenta pels seus efectes, els seus detractors els han incrementat notablement.

Encara podem dir alguna cosa més sobre això. La primera, com va recordar l'altre dia l'amic Joan Safont per Twitter, un Carnaval sense Quaresma no té cap sentit. No el té, afegeixo jo, perquè estem tot el dia de carnaval. Vull dir que, d'ensenyar els pits, en va ple pertot (la publicitat, el cinema, la platja...), de criticar "el poder" i mofar-se'n ho fem cada dia, i d'estar-nos, no ens n'estem de res... Pesa més la crisi que la Quaresma si ens n'hem d'estar de res. És a dir, que intentar que el carnaval sigui eficaç des del punt de vista simbòlic (i això inclou la provocació) és un absurd.

La segona, que apareixen noves quaresmes. Apareixen noves apel·lacions al pecat, nous inferns plens d'imaginació, quan se sacralitza la "dignitat" de les dones fins al punt de blasmar l'exhibició amb tints sexuals i, en canvi, ningú creu que cap home perd la dignitat quan se l'utilitza també com a reclam sexual, amb exhibicions semblants. La cirereta ha estat aquest fal·laç argument de la Cup que, en canvi, ha exhibit un home pel·lut. La menjada de coco d'aquesta formació, candidata a règim dels aiatolàs si mai governa, els fa parlar exclusivament en clau estètica. Perquè, efectivament, l'única proposta coherent que té la Cup és en clau estètica, sense adonar-se'n (o potser sí) que negar que la gent "vesteixi com bonament li plagui" inclou que algú segueixi els cànons heteropatriarcals sense tenir cap trauma i amb tota llibertat. Quan instaurin el seu règim ¿es prohibirà la depil·lació?

De manera que trobo que uns i altres fan bastant el ridícul.

(En vaig parlar el 2007 i el 2009)
Publica un comentari a l'entrada