dilluns, de gener 14, 2013

La casa que vull


Fa poc, mentre anava a fer reis, vaig veure un conjunt de banderoles als fanals de davant de l’edifici de Catalunya Caixa a la Rambla de Mataró i vaig fixar-me que, en una banda, hi havia una fotografia de la mateixa façana que tenia al davant, obra d’Oriol Bohigas i, en l’altra, una biblioteca d’Exeter (EUA) que s’hi assemblava molt, erigida set anys abans. A sota, una adreça web que vaig córrer a conèixer m’informava d’un projecte divulgatiu sobre les influències de l’arquitectura moderna en edificis relativament recents de la ciutat, de la mà de dos joves arquitectes de Mataró, Josep Muñoz i Manel Recio, junt amb altres col·laboradors.


La web es diu www.itineraris.cat i, d’entrada, ens proposa dues activitats. Una, passiva, que consisteix en veure, a la pròpia web, un total de dotze edificis de la ciutat amb el seu parió, amb la seva més emblemàtica influència, que va des dels inicis del moviment modern, amb Frank Lloyd Wright (a principis del segle XX) i Le Corbusier (mitjan s. XX), fins a les seves darreres expressions com Rem Koolhaas, malgrat que el gruix se l’endú la dècada dels setanta. L’altra, més activa, proposa un itinerari a peu que se celebrarà el diumenge 31 de març i que té places limitades. Els autors ens envien dues reflexions. La primera, gairebé en forma de pamflet, contra l’arquitectura-espectacle en què ha derivat l’era postmoderna, on el cultiu narcisista del geni es cotradiu amb la gramàtica senzilla i austera del disseny arquitectònic, humil respecte l’entorn i despullada d’artificis. La segona reflexió consisteix en l’ambivalència de la imitació, que els autors defensen com a mètode d’aprenentatge i que és en tot cas a partir d’ella que val la pena d’aportar l’empremta personal. Aquesta reflexió trenca amb la tendència pedagògica tant de moda que avorreix la repetició i que casa l’aprenentatge amb l’expressivitat i la creativitat personals.... 

Em sembla una bona proposta. Primer, perquè els joves arquitectes s’atreveixen a prendre partit i a fer-nos reflexionar sobre com organitzem quelcom tan important com el nostre paisatge, o la nostra llar, o el lloc on treballem, etc... Segon, perquè reivindica una part de l’arquitectura que resta encara molt poc valorada i, fins i tot en alguns casos, denostada. I, en tercer lloc, perquè inclou l’arquitectura, que tan a prop està de l’art, en l’esfera de la nostra vida quotidiana i de la nostra manera d’entendre el món. El debat, però, no és conclusiu. La dialèctica ple / buit, ornament / funcionalitat, línia corba / línia recta, figuratiu / abstracte, imatge / text és com s’ha anat trenant la història del pensament i de l’art almenys en la cultura occidental. Que uns ens proposin de seguir-la vol dir que encara som vius.

Article escrit a la revista Valors (gener 2013)Podeu accedir a la proposta al web www.itineraris.cat

Publica un comentari a l'entrada