dissabte, d’octubre 02, 2004

PSC de Mataró, entre l'homenatge i el futur

Escric impressionat encara del bon rotllo general que vaig trobar ahir al sopar d'inici de curs del PSC de Mataró.
:
En el sopar hi havia molts companys i companyes amb qui sempre t'agrada de parlar. Alguns aprofiten per comentar-te algun tema de l'Ajuntament i, certament, val la pena que ho facin (acostumen a tenir sempre la raó). En el sopar hi havia l'Alcalde de Mataró i Primer Secretari del PSC local, en Joan Antoni Baron, el delegat del Govern a Catalunya i Secretari de Relacions Institucionals del PSC, en Joan Rangel i els diputats Consol Prados i Manuel Mas, entre d'altres, i també uns homenatjats i els seus familiars. Eren dos veterans socialistes, com Domingo Coll i Alfonso Ciller, que estaven com uns xínxols de contents i agraïts. Nosaltres sí que els hem d'estar agraïts. També vam fer un emocionat homenatge a en Quico Oller, recentment traspassat i del que en vaig parlar els primers dies d'aquest weblog.
:
Unes hores abans, a la Sala de Pintures de Can Palauet, s'havia presentat l'edició del llibre Francesc Oller, Passió per la vida, dedicat a l'històric militant socialista recentment traspassat, amb presència de la vídua d'Oller i de l'Alcalde de Mataró. El llibre, coordinat per l'escriptor Josep Puig Pla, inclou textos de Joan Antoni Baron; els seus amics Rafael Montserrat, gerent d'Aigües de Mataró SA, Agàpit Borràs, arquitecte, i Xavier Manté, enginyer. També hi ha escrits de la seva cosina, Trini Rovira, la seva amiga Ana Podadera, de la 1ª Tinenta d'Alcalde, Pilar Gonzàlez, del propi Josep Puig Pla, i de Manuel Mas. La majoria d'aquests escrits foren llegits a l'acte de comiat. El llibre es clou amb una biografia del propi Quico Oller, un dels fundadors del PSC a Mataró, amb una llarga trajectòria política que comença en l'antifranquisme.
:
Ahir també vam anunciar la creació d'una beca d'estudis sobre el socialisme mataroní (un dels bressols del socialisme espanyol i català, al segle XIX) que portarà el nom de Francesc Oller.
:
Tot va anar força bé, i també estic content de la capacitat de cooperació davant un acte així. Des de la Joana i la Noemí, que s'han esforçat fins l'últim moment per a fer un bon acte, fins l'Anna i en Pep, coordinant la part dels homenatges, etcètera. Moltes gràcies. (Un record per en David, que, el dia que recollia el carnet -perquè també en vam repartir- un paio li va destrossar un tros de cotxe quan tot estàvem sopant a dins... esperem que se'n surti amb l'assegurança. També un record per la Mª Carme, convalescent).
:
Bé, alguns dels comensals em preguntaven (?) coses sobre el futur del PSC de Mataró, ja sabeu, el 27 de novembre fem Congrés local. Potser no s'adonaven que la resposta la tenen ells. No és cap recurs retòric, ni de pixar fora de test, si dic que ara per ara estem centrats en dues coses: en el IV Congrés del PSC del Maresme, que pinta molt bé (a diferència de CDC, amb una impresentable lluita fraticida); i en la preparació de les ponències del nostre Congrés local. Realment és apassionant. Hem d'intentar cercar en la nostra ciutat, en el nostre Partit, en les persones que confien amb les idees de progrés, les noves respostes que la pròpia ciutat precisa. I fer-ho avui, amb desigualtats que cuegen encara, i de noves que emergeixen. Enmig d'oportunitats, més que mai, que les hem de posar al servei de tothom, al servei del que cadascú vulgui fer de la seva vida.
:
Mataró, aquesta vella ciutat crescuda a cops d'industrialització i immigració en els darrers cent anys, ha confiat als socialistes el seu projecte de millora contínua de les condicions de vida dels seus habitants. Hi hem correspost amb l'ajut de tothom i tenim, avui per avui, una gran ciutat, potent, amb moltes oportunitats per a la realització personal i professional. Pensàvem l'altre dia, els que treballàvem les ponències, que tenim com dos fronts al davant. L'un, el de fer abastables aquestes oportunitats a tothom, lluitant contra l'exclusió i la discriminació, que això no s'ha acabat. I l'altre, situar la ciutat al capdavant del món, situant-nos de nou al costat de la innovació i del progrés. Per últim, fer del Partit una eina útil al projecte, tant per la seva capacitat d'innovar i d'avançar-se als problemes, com per la seva representativitat de la majoria. No creieu que val la pena detenir-s'hi, aquestes properes setmanes? No creieu que és bo que ens posem a concretar una mica? Bé, doncs en això estem (resposta als que pregunten).