diumenge, d’octubre 03, 2004

Sang | Borges | Símbols

Escric això després d'haver fer una complicadíssima (per mi) instal·lació d'un router d'ADSL nou a casa... a veure. Després d'uns quants anys, Internet torna a casa. (Ara, al CD, la Maria del Mar Bonet diu "Viure sense tu, quin dur aprenentatge", deu ser això).
:
La sang indestriable
:
Enmig de la instal·lació vaig poder acudir a un simpàtic i emotiu acte d'agraïment als donants de sang que feien el Banc de Sang i l'Hospital 2 de maig (Creu Roja). L'acte estava dividit en dues parts, una primera de parlaments d'agraïment i una segona amb un concert de Primavera per la Pau, una coral mataronina amb 21 anys de trajectòria.
:
De la primera part, a banda de l'anunci fet per l'Alcalde d'encarregar una "Agenda 21 de la solidaritat" a Mataró, una gran idea, es va reflexionar sobre el fet imprescindible de la col·laboració cuiutadana en la provisió de sang. És un exemple de com ni l'Estat ni el mercat poden resoldre aquest greu problema de la nostra salut. Socialisme és confiança amb la societat, sobretot, més enllà dels instruments que aquesta ha creat que, com veiem, són insuficients. Ni que l'Estat (o el mercat) resolgués totes les mancances que sempre li atribuïm ens podríem desentendre de la responsabilitat de contribuir a reoldre problemes.
:
Sortint de la sala, una persona que conec em deia que, després de cada concert de Primavera per la Pau, se sent "molt bona persona". Jo li feia broma dient que això em neguitejaria una mica, a mi, ja que sé que no sóc tan bona persona i em sento una mica desubicat amb tant de pacifisme.
:
Curiosament, un dels parlaments destacava la importància de la donació de sang pel fet que d'aquesta avui se'n pot separar els seus tres elements (les plaquetes, el plasma i els glòbuls vermells) multiplicant-ne els seus usos per 3. De cada donant, tres atencions, qui sap si tres vides salvades. Em va impressionar.
:
Bé, tornant al sentiment de pau i de ser bona persona, pensava que el cor de la gent, a diferència de la sang, no es pot partir segons els seus elements. El cor de veritat, vull dir, en el qual el Bé i el Mal, i tots els seus matisos, esdevenen indestriables. Sense ambdós components, no hi hauria vida. de fet, la tria dels elements sanguinis es deu a la necessitat de compensar la sang amb mancances d'altri.
:
Amb això vull dir que difícilment la vida es desenvolupa en espais de puresa. En fi, tenim massa exemples que el mal sorgeix sovint en les bones intencions com en les millors famílies. En les "divines paraules" (gràcies, Valle-Inclán) o en les ideologies de fortalesa. El gulag marxista, l'apartheid nacionalista, la inquisició cristiana...
:
El nostre cor és la sang indestriable, per entendre'ns. I a vegades, enmig de les nostres imprefeccions, enmig de la vida mundana, en les prohibicions, i també enmig del mal, resplandeix el bé en forma de tendresa, o de lluita. Ara em ve de gust una cançó de Roberto Cantoral i Francisco Dino López Ramos, que canten La Lupe, Serrat i Moncho:
:
SOY LO PROHIBIDO
:
Soy ese vicio de tu piel
que ya no puedes desprender
soy lo prohibido.
Soy esa fiebre de tu ser
que te domina sin querer
soy lo prohibido.
Soy esa noche de placer
la de la entrega sin papel
soy tu castigo.
Porque en tu falsa intimidad
en cada abrazo que le das sueñas conmigo.
Soy el pecado que te dio
nueva ilusión en el amor
soy lo prohibido.
Soy la aventura que llegó
para ayudarte a continuar en tu camino.
Soy ese beso que se da
sin que se pueda comentar
soy ese nombre que jamás
fuera de aquí pronunciarás.
Soy ese amor que negarás
para salvar tu dignidad
soy lo prohibido.
Soy tu castigo
porque en tu falsa intimidad
en cada abrazo que le das sueñas conmigo.
Soy el pecado que te dio
nueva ilusión en el amor
soy lo prohibido.
Soy la aventura que llegó
para ayudarte a continuar en tu camino
soy ese beso que se da
sin que se pueda comentar
soy ese nombe que jamás
fuera de aquí pronunciarás
soy ese amor que negarás
para salvar tu dignidad.
Soy lo prohibido.
:
A propòsit que El País ha repartit avui un DVD de La mala educación (èxit total: a mig matí s'havia exhaurit), ahir el diari publicava un article de Gustavo Martín Garzo en el que recordava una escena d'un relat de Flannery O'Connor (Un hombre bueno es difícil de encontrar). Diu: "En él, un criminal y sus secuaces van eliminando a todos los miembros de una familia, incluidos los niños. La abuela es una mujer egoísta y malhumorada que poco antes de morir se ve arrebatada por un momento súbito de ternura y tiende su mano para acariciar la mejilla del criminal. Éste dispara tres veces contra ella y, aún confuso por aquella caricia, añade: 'Habría sido una buena mujer, si hubiera tenido alguien cerca que la matara a tiros cada minuto de su vida'". Em sembla una manera original d'il·lustrar el que volia dir.
:
Somniant amb Borges
:
Ahir a la nit, al programa Millenium (C33) van dedicar-lo a Jorge Luis Borges. En primer lloc, un debat que, entre d'altres, comptava amb la seva vídua, Maria Kodama, Carme Riera o Lluís Izquierdo. Tant el debat com el documental posterior, una entrevista de Soler Serrano amb Borges (1976) que és boníssima. L'escriptor parla del seu món, dels seus laberints i els seus tigres, de la seva vida i de la vida, així en general, de l'art d'escriure ("dir-ho tot en poques paraules"), de la literatura, dels secrets de l'etimologia.
:
Quan va acabar, tard, abans d'anar a dormir, vaig fer zàpping. A Tele 5 encara feien Salsa Rosa. Però a les altres cadenes, semblava que Borges hagués deixat pas a un món orgànic, espàsmic i realment laberíntic: un strip-tease masculí a Flaix TV, una pel·li diem-ne eròtica a City TV i una altra diem-ne porno a Tele Taxi TV. Ostres, quin contrast. Com a regal, aquí va el poema que va triar María Kodama per llegir en directe (el trobareu a Jorge Luis Borges, Antología poética, Alianza Editorial, Madrid, 1983 (2), p. 127).
:
EIN TRAUM
:
Lo sabían los tres.
Ella era la compañera de Kafka.
Kafka la había soñado.
Lo sabían los tres.
El era el amigo de Kafka.
Kafka lo había soñado.
Lo sabían los tres.
La mujer le dijo al amigo:
Quiero que esta noche me quieras.
Lo sabían los tres.
El hombre le contestó: Si pecamos,
K
afka dejará de soñarnos.
Uno lo supo.
No había nadie más en la tierra.
Kafka dijo:
Ahora que se fueron los dos he quedado solo.
Dejaré de soñarme.
:
Tauletes d'argila
:
I per acabar aquest llarguíssim post d'estrena d'adsl, recomanar la lectura de la profecia d'Habacuc, un desconegut cant de la Bíblia, que té uns 2.600 anys, del què avui se'n llegeix un fragment (1,2-3; 2-14) a totes les esglésies del món. Hi ha un fragment que, per mi, sintetitza com no faria el millor expert en marques el que és un símbol. Diu: "Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d'argila, que es puguin llegir corrents". I Després dels elements, diguem-ne, bàsics, físics, continua amb el sentit final i la seva eficàcia actual: "És una visió per un moment determinat, que aspira al seu terme i no fallarà. espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada".
:
No ho trobeu fantàstic? No dèiem, fa una estona, que Borges aspirava a dir-ho tot en poques paraules? Bé, el millor no és això, sinó com comença el fragment, quin era el motiu d'aquesta recomanació tan estranya que en diem símbol: "Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m'escoltareu, cridaré 'violència' i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes?". Bé, del dubte, de l'experiència tràgica, en sorgeix la necessitat de diàleg amb el Terme. Així, acabem com hem començat, snense poder destriar l'angoixa de l'esperança.

Cap comentari: