Avui és Sant Simó, una de les festes locals de Mataró, on la gent acostuma a menjar una mena de coca amb forma de sabre (el sabre). Una festa de reminiscències marineres, urbanes, que té com a epicentre una petita ermita a la sortida de la ciutat per Llevant. A diferència d'altres anys, avui no he pogut anar a la visita oficial. Però no descarto menjar sabre.
:
A sant Simó, apòstol, el dia que aprovem els tributs locals al Ple, i a la salut dels sabres, dedico aquesta cita:
:
"¿Seguirle? Y no al desierto, frente al viento
no a la montaña en soledad de ermita,
de paz frugal y de alba con campanas
sinó a clamar por las tabernas
(...)
no, en fin, para luchar en la vanguardia
de minoría de bruñida espada,
sinó con pescadores cabezones
y el cobrador de impuestos"
:
Poesías reunidas, Ed. Lumen, Barcelona, 1990, p. 24.
2 comentaris:
La festa de Sant Simó és una d'aquelles meravelloses celebracions en dia laborable, com ara Sant Jordi, però que a més ens reafirma com a mataronins amants de la nostra ciutat. A més, quina bona arma que és el sabre!
Que passis un bon dia de St Simó
Si tots els sabres fossin tan dolços... oi?
Publica un comentari a l'entrada