:
Encara avui continua l'alegria per l'acord assolit entre l'Ajuntament i la Generalitat per desloquejar una antiga aspiració mataronina: la construcció dels accessos que mancaven a la C-32. No ha estat senzill, però la tenacitat finalment s'ha imposat. Semblava impossible: els governs de CiU havien posat tots els pals a la roda que va poder. El PP, malgrat les interpel·lacions que ha fet en aquest període, tampoc havia ajudat gaire quan feia majoria amb CiU al Parlament. L'arribada de Consol Prados al Parlament i de Joaquim Nadal al Govern ha estat decissiva.
Encara avui continua l'alegria per l'acord assolit entre l'Ajuntament i la Generalitat per desloquejar una antiga aspiració mataronina: la construcció dels accessos que mancaven a la C-32. No ha estat senzill, però la tenacitat finalment s'ha imposat. Semblava impossible: els governs de CiU havien posat tots els pals a la roda que va poder. El PP, malgrat les interpel·lacions que ha fet en aquest període, tampoc havia ajudat gaire quan feia majoria amb CiU al Parlament. L'arribada de Consol Prados al Parlament i de Joaquim Nadal al Govern ha estat decissiva.
:
Són cinc enllaços (vegeu quadre d'ahir) que milloraran notablement la circulació a la zona, reduiran els embussos i acostaran la C32 al seu pas per Mataró (la Ronda de Mataró, gratuïta) als nuclis urbans i zones industrials. Té conseqüències de mobilitat i econòmiques, doncs. I el conjunt de la ciutat se'n veurà notablement beneficiat.
:
Montjuïc, a Barcelona
:
A l'altre cantó de la pressió del PP, els fatalistes ja havien determinat que el castell de Montjuïc finalment no seria traspassat a la ciutat de Barcelona. Fins que avui, Zapatero ha reiterat el seu compromís davant el ple del Congrés, que es transformarà, aquest divendres, en un acord ferm del Consell de Ministres.
:
El mal govern de CiU
:
Avui hem conegut més coses d'una processó de revelacions sobre els informes i les enquestes que el Govern de CiU tenia amagades, que mai no havia fet públiques i que responien estrictament a les necessitats particulars del partit que aleshores governava. Avui han aparegut uns informes confidencials, una mena de llistes negres, que determinaven la proximitat o no de determinats periodistes al credo nacionalista. L'autor, de moment anònim, es mostra gairebé malaltís buscant proximitats polítiques fins a la sacietat. Per cert, veient com va anar després la trajectòria d'alguns dels periodistes citats, deu ser que algú se'l va creure.
:
Això és un escàndol. El silenci de Xavier Trias, aleshores conseller de Presidència, i les fugides d'estudi de David Madí, portaveu de CDC que ja va haver de dimitir del Govern quan es va descobrir que manipulava enquestes, són molt reveladors de l'encobriment d'una manera d'entendre el govern i l'exercici de la política absolutament detestable. Han de respondre.
9 comentaris:
Moralment és bastant discutible aquesta tàctica d'anar entregant per etapes les enquestes a la premsa amiga, en comptes d'anar als tribunals i acabar amb el bròquil.Només us interessen els rèdits electorals a curt termini.
He pogut llegir una mica més a fons la proposta de reforma de la C-32 (tema accessos) i realment crec que és una molt bona feina. Sobretot per aquells qui patim cues per la sortida Oest...
Per cert Ramon, he conegut avui a l'Enrique Castro i només té bones paraules per a tu!
Estic d'acord amb les crítiques a CiU però tinc la sensació que aquestes coses perjudiquen tota la "classe" política i no només un partit. També estic d'acord amb Pedro, farieu un favor a la vostra propia imatge no donant la impressió de transparència interessada.
- Pedro,
Estic segur que quan hi hagi un delicte, caldrà anar als tribunals. De tota manera, crec que seria un error no fer públic que ens ha enganyat.
- Nàdia,
Estic d'acord: només ho sap qui ho pateix. Respecte a Enrique Castro, deu ser perquè em coneix poc (en directe, perdo), però el cert és que ell és un veritable animador de la xarxa.
- Ferran,
En cas que hi haguessin classes, dubto que una d'elles fos la política (que també n'hi ha de moltes classes). Però si ho fos, no sé per quins set sous s'ha d'amagar el que un no fa bé...
Ramón,
he posat "classe" entre cometes precisament per destacar el poc encert del terme. Jo no he dit que s'hagi d'amagar res! I ara! Al contrari! Crec que la meva tasca (o, simplement, la meva voluntat) com a ciutadà és exigir el màxim de transparència als polítics. Jo no dic que s'amagui el que CiU no va fer bé, l'únic que faig és coincidir amb Pedro en el dubte respecte les "descobertes" en comtagotes. Crec que ja haurien d'haber obert tots els calaixos de Palau, ja m'entén.
Ferran,
És q sempre em fixo més amb la lluna q amb el dit...
No sempre el dit senyala la lluna sr.Bassas. També és una cosa a tenir en compte.
- Albert,
No trobes que ets una mica tòpic? Jo crec que, senzillament, quan una cosa no està bé, cal dir-la. I que els que ens dediquem a la política hem de ser transparents. No?
Publica un comentari a l'entrada