No hay nadie más. De repente te ves a ti mismo como una invasión del exterior. Cada paisaje estimula un tipo concreto de reflexión. El desierto es el que más te impulsa a reflexionar sobre ti mismo, mientras que el Amazonas te provoca reflexiones relacionadas con la realidad que te rodea. :
Jorge Wagensberg a El País Semanal (17.8.1997)
:
Fotos: http://www.germanistik.uni-freiburg.de i http://www.fondosescritorio.net
Jorge Wagensberg a El País Semanal (17.8.1997)
:
Fotos: http://www.germanistik.uni-freiburg.de i http://www.fondosescritorio.net
4 comentaris:
Senyor Bassas, posi`s davant de Can Fàbregas i de Caralt, i si us plau reflexioni. Agafi algun llibre d'història i si us plau reflexioni.
Gràcies.
Bassas,
el cel de l’Àfrica és ample i l’Amazones un jardí salvatge, sobre tot pels quatre rics de merda que tan sovint i van a tirar fotos. Per la gent que ha de malviure i sovint morir en les barraques (o estranyes cabanes sense sostre) d’aquests indrets tan miserables, és l’infern.
M’agrada el paisatge de la meva ciutat, un paisatge equilibrat pensat per a viure-hi bé. Fins i tot el cel retallat per la xuminei fumejant de la incineradora em sembla entranyable, però si un dia cal treure-la pel bé de la gent, endavant i ànim
a la senyora:
posi`s davant de Can Fàbregas i de Caralt, i si us plau reflexioni. Agafi algun llibre d'història i si us plau reflexioni.
Gràcies.
- Senyora i anònim,
Així m'agrada, que reflexionem.
- Vladimir,
Segurament. Però la idea de buit/ple com a condicions per portar la reflexió cap endins o cap enfora la trobo molt suggeridora. També hi ha selva i desert a la ciutat.
Publica un comentari a l'entrada