:
Com gairebé sempre, us recomano que llegiu l'article de diumenge passat escrit per Moisés Naïm a El País. En ell, com apuntava fa poc Manuel Mas a capgros.com, atribueix el creixement dels preus, especialment petroli i cereals, a l'increment de la demanda mundial, especialment de les noves classes mitjanes que apareixen amb força als països emergents. I aventura més problemes per als països desenvolupats en el futur ("estos éxitos de la humanidad no serán gratis"), on aquesta demanda pot créixer. Gràficament diu que, si la gent menja tres vegades enlloc d'una, és obvi que pujaran els aliments. Però compte, "la nueva clase media no sólo consume más comida. También compra más ropa, refrigeradores, juguetes, medicinas, y eventualmente, autos y casas". El darrer paràgraf és el que m'ha agradat més::
El debate sobre los "límites al crecimiento" es tan viejo como Thomas Malthus y su preocupación por una población que crece más rápido que la capacidad de producir comida. Hasta ahora estos pesimistas se han equivocado. El mercado y las nuevas tecnologías que periódicamente revolucionan la producción de alimentos se han encargado de equilibrar demanda y oferta e impedir que los pronósticos maltusianos se cumplan. Esto es lo que volverá a pasar. Pero nuestra adaptación a un mundo con una clase media más numerosa que nunca está recién comenzando. Y la adaptación no será barata ni tranquila.
:
:
No vull ser Kosovo
:
Després de llegir el post de Joan Salicrú sobre l'origen del conflicte de Kosovo, que ha acabat amb aquesta gens innocent declaració d'independència, proclamo que no vull pas això pel meu país. I ho dic per aquells que, des d'aquesta còmoda Catalunya, aprofiten qualsevol cosa que passa lluny (especialment quan passa lluny) per abonar les seves tesis simplistes i fer-les anar al seu molí, obviant els costos en vides o en béns que hi ha hagut. Ahir fou Cuba, fa uns anys Chiapas i ara Kosovo (tinc més exemples de territoris mítics). Que els vagi bé, amb la independència, ho desitjo de tot cor. Però el que compta és l'endemà de la independència, per a la qual, per cert, s'han hagut d'inventar una bandera i tot. L'endemà i cada dia. No és exactament la independència, el que crec que es mereixen els kosovars, sinó més pau i prosperitat, més cohesió, més Europa. Tant de bo hi arribin. Amb la bandera que sigui.
No vull ser Kosovo
:
Després de llegir el post de Joan Salicrú sobre l'origen del conflicte de Kosovo, que ha acabat amb aquesta gens innocent declaració d'independència, proclamo que no vull pas això pel meu país. I ho dic per aquells que, des d'aquesta còmoda Catalunya, aprofiten qualsevol cosa que passa lluny (especialment quan passa lluny) per abonar les seves tesis simplistes i fer-les anar al seu molí, obviant els costos en vides o en béns que hi ha hagut. Ahir fou Cuba, fa uns anys Chiapas i ara Kosovo (tinc més exemples de territoris mítics). Que els vagi bé, amb la independència, ho desitjo de tot cor. Però el que compta és l'endemà de la independència, per a la qual, per cert, s'han hagut d'inventar una bandera i tot. L'endemà i cada dia. No és exactament la independència, el que crec que es mereixen els kosovars, sinó més pau i prosperitat, més cohesió, més Europa. Tant de bo hi arribin. Amb la bandera que sigui.
:
22 comentaris:
Sí, algunos tienen tenemos el vicio de comer tres veces al día y la culpa de todo y comprar casas con hipotecas y que gracias a la especulación que se permite por ayuntamientos y gobiernos, encarecen el precio. Pero la culpa es de quien las compra.
"Hasta ahora estos pesimistas se han equivocado."
Qué pasa? que los que se mueren de hambre en el mundo, no cuentan. Menuda memez e insensatez. Este personaje a parte de esto se dedica a otra cosa?. lo digo por su futuro económico. Mejor que lo deje y se dedique a otra cosa. Como se puede ser, tan irresponsable.
Un saludo
- Napoleón,
Léete el artículo entero. Obviamente, es muy positivo que millones de personas mejoren su nivel de vida desde la pobreza y el hambre. La tesis de Naïm es que eso tiene efectos sobre la demanda y, por tanto, sobre los precios.
Sobre el pesimismo ante el crecimiento, aludiendo a las tesis de Malthus y seguidores, lo cierto es que erraron. Por cierto, Marx fue un brillante oponente de Malthus.
Y Keynes, un seguidor. Para que su teoría sea desterrada, se debe tener en cuenta, el factor tiempo. Y este, no ha pasado lo suficiente. Recuerda el tema del vídeo de la falacia del crecimiento sostenible, que colgamos en cabezones. Ya veremos dentro de unos años. Y repito, Naim, no toma en cuenta a toda la población. Se rige por una economía del primer segundo mundo. Obvia el tercero. Para ser del MIT, al menos este artículo, lo encuentro muy escaso y pobre.
Es casualidad?. En cabezones he soltado una opinión sobre economistas, mis "amigos". Y una conferencia de Lyndon LaRouche (un tipo, curioso cuanto menos). Afirma en una conferencia mundial por internet que hemos publicado: "estamos a punto, de vivir el acontecimiento, más grande de la historia. Superior incluso, a la caída del Imperio Romano. Asegura que nos adentramos, en la Era de las Tinieblas, será una de las cosas más importante que le va a suceder en la vida""
Da que pensar, al parecer la economía se colapsa. Como ves, hay opiniones para todos los gustos.
La verdad que el vídeo, acojona. Espero que se equivoque.
Un saludo
- Napoleón,
Bueno, ya se sabe.
Ramon jo si vull una declaració d'independència per Catalunya, i en aquest sentit tinc enveja sana de Kosovo. Pel tema de la bandera nosaltres no n'hurem d'inventar cap, ja és un punt a favor, no?.
En quant als morts evidenment mai són justificables, però els principals culpables són els que fan de senyors feudals dels pobles que han conquerit en el passat i no dels que reclamen el que és seu.
Una abraçada
David (elracodemataro.blogspot.com)
- JSC Mataró,
Molt bé!!
- David,
Llegeix bé els articles d'en Joan Salicrú i de l'Agustí Colomines i veuràs que no tot és tan èpic. No me n'agrada gens, el preu d'aquesta 'independència'...
he llegit que els minicipals condueixen borratxos?
Suposo que ja l'haureu despatxat, oi? És clar que amb tu no ho han fet, Ramon...
- Anònim,
(Q fàcil que és escriure des de l'anonimat)
Tranquil, no s'ha restablert la Inquisició. O això espero.
Molts del que hem analitzat la independència de Kosovo, hem dit que Kosovo i Catalunya no són iguals. Ara, al terreny jurídic és molt significatiu: un territori que no tenia caràcter nacional proclama la seva decisió de ser estat, amb el reconeixement internacional. No intentem confondre, siusplau.
Tots sabem com tenen les mans tacades tots aquests pobles. Tots, no uns més o un menys. Tot i això n'hi ha que van matar més que uns altres.
Evidentment que el que compta és l'endemà de la independència. Que inventessin banderes és el de menys.O no s'en van inventar a l'estat espanyol unes quantes, als anys 80? La Rioja, Cantàbria, etc..
Ara, definitivament és inquietant que diguis que "La independència no és el que es merèixen els kosovars". Suposo que no vols dir que el que es mereixen és que l'exercit serbi els intenti massacrar.
Ja sé que posa molt nerviós, tot plegat. Però bé, almenys serveix per veure on està Espanya. Allunyada de les grans potències, allunyada d'Europa, compartint veu amb països que pinten tan a Europa com Xipre o Rumania. Com tot el segle XX, com quan la política exterior del país era "Ellos tiene UNO y nosotros tenemos DOS".
- Joan,
No, no són nervis. L'únic és que em penso que la independència no crec que sigui l'objectiu, ni tan sols el mitjà, per assolir el que crec que els cal i que poso a continuació del text. Em preocupen el seu caràcter ètnic, un cert rebuigal dret internacional, la seva inviabilitat econòmica i un cert miratge, que des de la còmoda Catalunya espanyola (més 'independent' a la pràctica que Kosovo), ens entestem en mantenir.
Ramon, has d'escollir si posar-te al costat de les grans democràcies europees com França, Alemanya, Itàlia i Gran Bretanya o si per cotnra creus que les tesis correctes són les de Vladimir Putin i l'extrema dreta sèrbia. Tu tries.
Ja ens ha quedat clar que tu no vols ser Kosovo, t'agradaria més ser serbi pel que veiem.
criticar des de l'anonimat és gairebé tant senzill com teoritzar sobre el socialisme sent fill d'una família adinerada, benvolgut Ramon.
Segueix aferrat al poder, tu. És una forma de viure molt còmode només al l'abast d'uns quants. Aquí no dimiteix ni déu.
La inquisició no hi és, però si déu existeix, i crec que tu ho penses, et cremaràs a l'infern com tots els anònims que t'escrivim al bloc.
Bona nit. Descansa (sisplau!).
- Pedro i anònims,
Vaja, o estàs amb mi o estàs contra mi, no? Bé, jo volia fer una reflexió, a partir de dos articles de persones que en saben més que jo. Però reflexionar avui es paga amb l'anatema, ja veig. Ens veiem a l'infern.
Sí, ja hem vist com et molesta que els kosovars reflexionin. Tu i Putin us preneu això de la reflexió bastant malament.
- Pedro
O sigui que els dos autors dels articles que glosso són també pro-Putin i tal i qual, no? Tu tens una visió una mica maniquea del món, oi?
Trobo que la paraula "independència" posa una mica massa nerviosos a molts demòcrates... Potser cal treballar-ho una mica més aquest aspecte?
- Pere
No crec que sigui ben bé això. Deixa'm dir-te dues coses. Una, que probablement la independència real serà molt i molt discutible. Dues, que la independència política com a projecte (en aquest cas, a més contra el Dret Internacional i sobre una base de caràcter ètnic), adoleix del mateix problema que els processos revolucionaris tan de moda fa anys: i l'endemà, què? quants problemes ha resolt de veres?
Insisteixo: em sembla com a mínim, estranya, aquesta aversió de certes persones i/o col.lectius a qualsevol fet polític (i deixo de banda "Drets Internacionals","caràcters ètnics" i d'altres reflexions subjectives)que comporti la independència d'algún poble o país.
Segueixo pensant que qualsevol demòcrata qui s'hi oposi (arguments i justificacions n'hi molts en favor i en contra, logicament), ha de fer un exercici d'introspecció i analitzar el perquè d'aquesta actitud.
- Pere
A Kosovo i al conjunt dels països de l'ex-Iugoslàvia, la qüestió ètnica no és gens subjectiva; es compta amb nombre de milers de morts. I el Dret Internacional... també Aznar deia que era subjectiu a l'hora d'envair Iraq. En fi...
Precisament, Ramon, no en volia parlar per no desvirtuar el sentit de la paraula "independència", introduint-hi d'altres connotacions.
Però ja que insisteixes hi entraré:
no m'extranya que els albanokosovars és vulguin separar dels que fa quatre dies els van as-
sassinar, torurar i violar. I sense amparar-se en cap Dret Internacional ho van estar fent fins qusi a la anhilació de tota una ètnia...
- Pere
Bé. El meu comentari venia a rel d'un parell d'articles que, sense negar el que dius, posen en evidència un origen molt brut per part de dirigents albanokosovars de manera que un genocidi com el que cites els portés a aquest objectiu polític. És això el que no m'agrada.
Publica un comentari a l'entrada