Nostàlgia

:

Fa un parell de diumenges vaig llegir un molt bon article d'Antoni Puigverd a Presència, el suplement dominical d'El Punt, en el que parlava sobre la perillosa i atractiva afició a la nostàlgia, en tots els àmbits, també el polític. Diu Puigverd que "la democràcia assalta les acadèmies, rebenta tota forma d'ordre, talla la llengua dels entesos i entronitza la xusma. I això no és més ni menys dolent del que hi havia abans: censura, repressió, jerarquies de ferro, ordre sense discussió. Que la qualitat i la virtut triomfin és tan difícil com ahir". Glups.

:

A mesura que em faig gran, més la temo, la nostàlgia: m'entristeix i m'emprenya una mica veure com esdevé el motor d'algunes ànimes, també en làmbit polític... i no voldria acabar pas així (ja m'avisareu si em passa). De manera que us en transcric el darrer paràgraf, a veure si entre tots fem el que puguem amb les nostres vides futures.

:

Apel·lar a una epoca daurada, finida, perduda entre les boires del passat, és una trampa de la imaginació. Una trampa que a vegades, quan el present es fa insuportable, consola. Però que sovint lliga de peus i mans. La nostàlgia és deliciosa, pero perillosíssima. La nostalgia és un fang daurat que fa molt pesants els peus que s'hi passegen. Pesen tant, que s'aturen i, aleshores, ja no es possible arribar enlloc més. Empantanat en la nostàlgia, l' enamorat decebut ja no veurà les dones que passen pel seu costat, ni l'arruïnat sabrà trabar els ajuts que li calen per tornar a començar, ni el derrotat l' empenta que li permetra tornar a alçar-se. Podríem arribar molt lluny, si caminéssim prou; pero enfangats en la nostàlgia, ja no aniríem enlloc.

:

Il·lustració: Turner, Vaixell d'esclaus (1844), Museum of Fine Arts, Boston.

: