dissabte, de desembre 27, 2008

Com una capsa

:
Aquesta habitació d'hotel ens conté com una capsa
de Nadal que ningú no tornarà a obrir. Es perdrà el record
de la poma a mig mossegar, el mapa que es neguiteja
damunt el llit, el bitllet d'avió que ens retornarà
on no volem retornar, el desig de tu encenent-se i apagant-se
com les llumetes del carrer. I, als peus de la finestra, les sabatilles
que ens observen, pacients i manses com un petit ramat d'ovelles.
Em pregunto si les habitacions d'hotel han après a celebrar
el Nadal. Per si de cas, aplego les serradures d'un dia gris
i les escampo entre els llençols, mentre tu aportes humitats
de molsa i retalles peixets de plata perquè llisquin sota els ponts
del meu cos. És estrany que aquesta ciutat sigui París,
dius. I mentre proves a orientar-te enmig del desordre
de les meves mans, la tarda es fon com un grapat de neu.
:
Aviat la nit ens caurà al damunt amb un cop sec
i ens trencarà l'ànima a miques: dues figuretes de fang
oblidades en una capsa de Nadal
.
:
Gemma Gorga, "Joyeux Noël", a El desordre de les mans, Pagès ed.; Lleida, 2008 (2), p. 44
:
Publica un comentari a l'entrada