dimarts, de desembre 02, 2008

Mataró sap on va *

Quatre anys i mig més tard de l'arribada de Joan Antoni Baron a l'Alcaldia, un any i mig després de la seva elecció a les Municipals, els socialistes hem volgut donar una embranzida a aquest projecte. Un projecte que podem resumir en aquests trets bàsics: fer una política de proximitat combinada amb grans acords cívics sobre temes estratègics, posar en valor la societat mataronina com a veritable agent de la ciutat, exercir de capital del Maresme en el marc de la Regió de Barcelona i promoure el relleu generacional en el Govern de la ciutat.

Això no és fàcil, gens fàcil. La crisi econòmica posa de manifest força problemes i obliga a actuar amb rapidesa amb prioritats molt clares quant a la inversió i les polítiques socials. Un cert 'cansament electoral' i força desafecció política posa en dubte també la pròpia formulació dels partits com a instruments de participació ciutadana. La immigració, les dificultats d'accés a l'habitatge, les famílies preocupades per la hipoteca i amb dificultats de conciliació, l'envelliment, etc... apareixen com a nous elements polítics als quals cal donar resposta. Una resposta progressista i realista.

Però també, d'aquestes realitats emergents, poden sorgir elements positius de canvi: propostes innovadores en l'empresa, en les iniciatives ciutadanes i en la política, vivències positives de construcció de vincles socials i projectes de transformació als barris i les escoles, impulsos a les polítiques d'habitatge públic i lloguer, idees per aprofitar l'enorme cabal d'expèriència de la nostra gent gran o per canalitzar l'energia dels joves...

Per això ha servit aquest Congrés (www.laciutatquesaponva.com), desenganyeu-vos. Intensament durant tot el dissabte. Però les setmanes, mesos, previs a l'esdeveniment han servit per pensar-hi força, parlar-ho i articular propostes en aquesta direcció, juntament amb molta gent de diversos sectors que confien amb els socialistes. Perquè som allà on se'ns necessita i perquè resolem allò que cal resoldre. Aquesta és la nostra força i, si decau, decau també el canvi que la ciutat vol fer amb nosatres.

Les propostes de noms per portar-ho a terme, sense ser irrellevants, no són el més important. De fet, al PSC hi ha lloc per tothom. I aquesta és l'altra conclusió del Congrés. Un PSC més atractiu i més evident, més autònom, en xarxa amb la gent diversa que ens recolza i confia amb les idees de progrés, actiu i reflexiu, atent, que guanyi eleccions sense ser només una màquina de guanyar eleccions i capaç d'innovar per fer menys encarcarada, més confiada amb les persones, més amable, menys propagandística i més humil la política que hem de fer. Us hi espero.
* article publicat avui a capgros.com.
:
Publica un comentari a l'entrada