divendres, de desembre 12, 2008

Ser més nosaltres

:
La pell, els teus dits, un contorn.
Perdre's en el cim del teu cos,
desdibuixar-se en el descens de l'esquena,
fer-se escultura de Rodin:
un llaç, un respirar al compàs,
un sol, un 'devorar-se' amb tanta llum.
:
Les cames, el sexe, una carícia.
Menjar-se els llavis
quan la boca és un pou,
i empassar-se l'alè,
i ser més nosaltres
mentre es deformen les formes
i els límits són aigua.
:
La mà com una heura, l' orella, el calfred.
Buidar-se amb les presses
d'un ritme ancestral, desconegut,
i navegar entre el foc d'un infern excitant,
escalar el purgatori del teu coll
i llavors, només llavors, al paradís,
besar-nos la mirada.
:
Mireia Calafell, Poètiques del cos, Ed. Galerada, Cabrera de Mar, 2006, p. 37. (vegeu post).
Foto: Auguste Rodin, El petó (1988-1889), al Museu Rodin, París.
:
Publica un comentari a l'entrada