dilluns, de desembre 22, 2008

Madrid, tres flashos

:
Als que us agradi l'art, a banda de propostes realment molt bones, teniu aquí tres propostes per si us decidiu viatjar a Madrid algun dia d'aquestes festes. Em refereixo a l'exposició temporal Rembrandt: pintor de historias, al Prado (fins el 7 de gener), un bon recull de la pintura religiosa del pintor neerlandès; a l'exposició ¡1914! La vanguardia y la Gran Guerra, al Thyssen i la Fundació Cajamadrid (fins l'onze), amb una bona mostra de l'expressionisme alemany, i una troballa que ignorava: el monestir de las Descalzas Reales, en ple Madrid dels àustries. Com veieu, tenia poc temps i -en matèria artística- vaig aprofitar un cap de setmana fa poc per fer aquestes tres visites en dos indrets molt localitzats de la capital d'Espanya.
:
De la primera només us puc dir que és excepcional (vaig parlar d'una exposició de Rembrandt aquí fa un parell d'anys). Conté quadres molt bons (encara que trobo a faltar els de l'Ermitage) d'una de les línies argumentals de l'art de Rembrandt: la narració bíblica com a base de la vida actual i les seves vicissituds i, alhora, l'exaltació de la vida real com quelcom èpic. Hi podem trobar també el seu joc amb la llum i el tractament de la profunditat, així com algun tractament pioner. Dos exemples: el traç lliure i senzill que copiaria Goya més tard (i els expressionistes abstractes), com es pot comprovar a pocs metres d'aquesta mostra; o també la idea pictòrica de l'interior i l'exterior com a dualitat de l'existència: un interior convuls i un exterior de pau (com es pot veure al quadre que he posat al capdavant d'aquest escrit), com després reprendrien els paisatgistes romàntics o els surrealistes.
:
De la segona exposició, fragmentada en dos espais, en podria també parlar molt. Bàsicament, narra l'impacte que la Guerra del 14 va produir als artistes avantguardistes (especialment els expressionistes alemanys), que tenen una actualitat que fa esfereir. La imatge reproduïda a la foto, per exemple, correspon a Els llops (La guerra dels Balcans), de Franz Marc, de 1913, i sembla feta fa deu anys... La reacció dels pintors te alguns trets característics interessants. Primer: la mostra del límit i l'angoixa de l'ésser humà davant la seva pròpia obra. Segon: la idea que el fragment en què l'art modern converteoix allò real ja no pot tornar a unir-se, i que aquesta fragmentació (no podem saber de les coses si no és a trossos), es fa més real, més evident, amb la mutilació de les guerres. Tercer: La fascinació per la bogeria: per la bogeria letal i per la de les victimes. I quart: l'ànsia del judici final, com si pintéssim de nou els frescos barrocs.
:
La tercera recomanació és la del convent de las Descalzas Reales. Les visites són comptades i haureu de fer cua, pe`ro val la pena. Tapissos de Rembrandt, obres magnífiques que atresoren les seves parets, una arquitectura preciosa, un itinerari fascinant pel món de la història d'Espanya, tan trista segons com, i del seu art tan fecund en el període que governaven uns reis tan contradictoris, dels de la grandesa i el fracàs, com els Hasburg.
:
Il·lustracions: Rembrandt, Samsó cegat pels filisteus (1636); entrada a l'exposició ¡1914! La vanguardia y la Gran Guerra, al Museu Thyssen de Madrid; porta del convent de las Descalzas (detall), Madrid.
:
Publica un comentari a l'entrada