dimecres, de febrer 18, 2009

Assaborir i tornar-hi

Els dos darrers quaderns (gener i febrer 2009) de la Fundació Lluís Espinal (Cristianisme i Justícia), vinculada als jesuïtes, són de gran interès per aquells qui volen conèixer una mica cap on va el món de la fe i del cristianisme en aquests temps que vivim, en dues pinzellades.
:
Assaborir amb Ratzinger
:
Una, un repàs al que ha estat l'aportació intel·lectual de l'acual ocupant de la trona de Pere. És l'estudi La cristologia de J. Ratzinger - Benet XVI a la llum de la seva biografia teològica [sencer aquí, aquí en castellà] escrit pel doctor en Teologia basc Jesús Martínez Gordo. Us recomano tot el llibret, encara que no m'he pogut resistir a destacar un parell de frases del propi Ratzinger (pp. 10-11) molt genuïnament catòliques (en un país protestant com el seu):
:
«Saber molt, preguntarà en alguna ocasió sant Bonaventura, i no assaborir gens, què val?»*
:
«La revelació és sempre més gran que l’Escriptura. La revelació, és a dir, el dirigir-se de Déu cap a l’home, el seu sortir-li a l’encontre, és sempre més gran que tot el que pugui ser expressat amb paraules humanes, més gran fins i tot que les paraules de les Escriptures»**
:
Tornar a la fe
:
El segon quadern té a veure en un fenomencuriós però molt rellevant en la manera moderna d'entendre la religió. En vaig parlar jo mateix aquí fa un temps ("Cristianisme vintage", aquí) a rel d'un reportatge a El País el juliol de 2006 i un monogràfic de la revista dels monjos de Montserrat el 2004. Es diu Per què vaig tornar a la fe. Quatre testimonis [aquí en català, aquí en castellà]. Val la pena llegir-s'ho. Són quatre experiències de persones que, allunyades de l'experiència religiosa, algun fet excepcional i una recerca l'origen del qual no se sospita fan descobrir (o en algun cas redescobrir) que la vida és un do, que val la pena viure-la amb plenitud, i que aquest origen ignot i aquest destí més ignot encara és allò que anomemem Déu, amb el qual podem etablir una relació personal. Que passa sempre per una experiència que va més enllà del transmès, que ha de passar per un viatge de redescobriment personal. Un dels testimonis diu que mentre es pensava que era ell qui buscava Déu, un dia una tieta li va dir: "És Déu qui t'està buscant a tu" (p.7). Ben bé això.
:
* cita Sant Bonaventura, Hexamemeron, 22, 21.
** Joseph Ratzinger, Mi vida. Autobiografía, Ed. Encuentro, Madrid (2006), p. 150. Sencer aquí.
:
Publica un comentari a l'entrada