:Aquí em teniu, a la dreta de la foto, a l'acte de suport del món municipal del PSC a la Llei d'Educació. Junt amb els meus companys regidors Núria Aguilar i Carlos Fernández, vam fer costat al conseller Ernest Maragall en la seva titànica tasca d'assolir un text legislatiu que desenvolupi el Pacte Nacional d'Educació i que, sobretot, faci els canvis que els serveis educatius necessiten al nostre país.
:
Així, els alcaldes i regidors socialistes vam aprovar un manifest explícit, en aquest sentit. El document insisteix en un dels fets més rellevants d'aquesta llei: la vella reivindicació de fer els municipis coresponsables de la política educatyiva del país. Però hi ha altres aspectes importants: la definició d'un servei públic educatiu únic, la recerca de la qualitat educativa i de més implicació dels centres, etcètera. per cert, a mitjan de març, el PSC de Mataró farà una jornada per parlar-ne.
:
5 comentaris:
Sens dubte la tasca és titànica i són molts els interessos creats al voltant de l'educació sobre tot entre el col·lectiu docent, però...
Aquesta foto em pot recordar altres "adhesiones inquebrantables" que vam viure en aquest país (això només és una mica de broma), i només amb força política no tinc clar que el senyor Ernest Maragall se n'acabi sortint, i potser els seus companys del PSC faríeu bé de recordar-li que no talli del tot el diàleg encara que entenc que a moments deu ser força difícil.
En fi, res d'"inquebrantable". Però ja està bé que una de les lleis més necessàries, i més proclius al món local, es vegi atacada... pels que mai han pactat res. Diàleg, amb tothom; però governar, també. Per això hi som.
Ya está bien! dejad de meterle los políticos mano a la enseñanza, que lo estais jodiendo todo a base de bien!
¿Que hay fracaso escolar? No hay problema, rebajaremos los niveles de exigencia. Así todos aprobarán y tan contentos.
¿Que los niños se frustran cuando un insuficiente recompensa su falta de esfuerzo? . ¡No hay problema!, quitaremos las notas de toda la vida y con un "progresa adecuadamente o necesita mejorar" todo arreglado.
¿que la juventud de hoy en dia es incapaz de escribir una linea sin cometer ocho faltas de ortografia? Tampoco hay problema, las faltas de ortografia no serán un problema para pasar exámenes.
Cuando yo era pequeño, sabíamos de memoria todos los rios desde el Duero hasta el Volga. Se entrenaba la memoria. Se premiaba la agilidad mental y el esfuerzo. Todo eso ha pasado a la historia gracias a las sucesivas reformas. Hoy en dia preguntale a cualquier alumno de 6º donde está el Volga y tendrás suerte si no te dice que es una marca de coches suecos y que se pronuncia "volvo".
Y hablando de la historia, cada partido político que entra, hace una ley para ir cambiando contenidos según le conviene. Un desastre tras otro. Como la Penelope de la Odisea que de día tejia y de noche deshacía lo andado.
¡Así nos va! ¡El farolillo rojo de Europa en educación! Unos por otros y la casa sin barrer, los chavales a sus anchas y el profesorado desmotivado, cuando no abiertamente acojonado por la actitud abusiva de los adolescentes ¡y que no se les ocurra ponerles la mano encima porque les hunden la carrera profesional!. Porque reconozcámoslo: Aunque me dolían, reconozco que algún cogotazo en mi época servian para mantener el respeto y la compostura en clase.
Hemos perdido el norte y la juventud anda más perdida todavía. Y la situación tiene responsables con siglas de partidos politicos. ¡Escuchad a los profesionales de la enseñanza de una maldita vez y dejad de admiraros el trasero por el que sacais cada hornada de ley de educación cada vez que hay un cambio de gobierno! Así no hay quien avance.
Lo peor es la arrogancia partidista y la autocomplacencia política de los responsables del desaguisado y es que ya lo dice el refrán, no hay más ciego que quien no quiere ver.
Crec que el debat va més enllà del tema educació. I si no entenem el debat de la educació en un marc de model de societat, arreglarem un forat fent-ne un altre. Crec que el debat està en conciliar l'horari laboral amb el familiar, l'horari diari, les festes anuals, les vacances,.... actualment crec que no es gaire conciliador. Aviso que el que diré ara molta gent s'em tirarà a sobre, però crec que és un punt de reflexió, repeteixo punt de reflexió. Fa anys, les mares estaven a casa, no treballaven, per tant tenien tot el temps per estar amb els fills, en les vacances, quan es posaven malalts, oortar-els a l'escola amb temps ... i no hi havia el problema de la conciliació de l'horari laboral amb el familiar. NO dic que aixó sigui el millor, però que era més pràctic, segur. Sota l'alliberament de la dona, que pugui tenir un treball remunerat, potser hi ha l'esclavatge de la dona, on a part de les feines domèstiques també treballa. Potser s'hauria de reflexionar més en aquest sentit.
- Anònim i Carles,
Justament és això del que tracta la Llei i de resoldre els problemes que tan bé heu descrit.
Publica un comentari a l'entrada