Poppea i l'instint

:

Quan vaig fer 40 anys em van regalar una entrada per un espectacle a triar i jo veig elegir una sessió de l'òpera La incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, al Liceu. Com que m'agrada la música barroca i em seduïa l'argument de l'obra, allí em vaig plantar. No cal que us digui que em va agradar molt, és preciosa, conjuga (i confon) la tendresa amb l'avarícia, l'esperit i la carn (que no van mai separats...), la comèdia amb el drama, el diví i l'humà, el femení i el masculí.

:

Al programa de mà (o com es digui) -versió llarga- hi ha suggerents articles de Jaume Radigales i de Barbara Zuber. També val la pena llegir-hi el libretto, de Busenello, una mostra interessantíssima sobre els valors que entren en joc, d'acord amb els corrents llibertins de la Venècia de Monteverdi i el seu grup (els Icogniti). La supremacia de l'instint, per exemple, davant altres valors 'senequistes' que són ridiculitzats. Brutal, sensual, maquiavèl·lica, escèptica, subjectivista, nihilista, actual.

:

• Això diu Mercè Solé
• Això diu El Punt
• Això diu El País
• Això diu La Vanguardia

:

Foto: La soprano Miah Persson, per Juanma Ramos (El Punt).

: