Ordre i canvi

:

L'ordre més bell és aquell que s'assembla a un munt d'escombarries ajuntades a l'atzar.

:

Heràclit d'Efes (DK - 124)

:

És curiós constatar que vint-i-cinc segles més tard, un pensador, bergson, arribarà a la mateixa conclusió per via deductiva o filosòfica, quan explicarà l'equivalència entre l'ordre i el desordre.*

:
Josep Palau i Fabre, op. cit, p. 150.

* Henri Bergson, Oeuvres, "L'évolution créatice", PUF, París, 1959, pp. 681-687.
:

- Per què, segons tu, cal que tot estigui sotmès a un canvi perpetu?

- Fins i tot una poció es descompon, si no se l'agita.

:

Heràclit d'Efes (DK - 125)
:

Heràclit no estigmatitza els seus conciutadans, desitjant-los tota mena d'adversitats, sinó desitjant-los que la sort (la riquesa, segons altres traductirs) no els manqui mai perquè, si els manca, coneixeran els rigors i el constrenyiment, i aleshores s'adonaran de llur perversitat.

:

Josep Palau i Fabre, op. cit, p. 154.

:

Il·lustració: Tinguely, Henri Bergson. Filòsof, (1988)

: