:
Mataró acull una antològica de l'escultor Manuel Cusachs amb motiu del 75 aniversari del seu neixement a la ciutat. Majoritàriament, la mostra recull algunes peces de cada una de les seves etapes, acompanyades d'alguns dibuixos i una curiosa taula amb les llibretes d'apunts. Paral·lelament, una petita exposició de retrats familiars ho complementa en un altre espai, en una invitació, també, a redescobrir les escultures públiques que hi ha en uns quants racons de la ciutat.
Cusachs s'ho mereix. I els mataronins també. És un dels noms més rellevants de l'escultura catalana actual, gaudeix d'un gran reconeixement i ha assolit un molt bon nivell de creativitat, bo i les constants que han presidit, des del principi, la seva obra. Això és el primer que podrem veure en aquesta exposició.
Hi ha pocs escultors, al món. El procés per a l'escultura és lent i car, i les seves sortides al mercat no són ni de bon tros comparables amb altres disciplines artístiques. L'escultura, doncs, és per a caràcters lluitadors. Cusachs, que es mou amb una cadira de rodes, és essencialment un lluitador. Ho és per temptar la mobilitat (només cal que us expliqui com treballa al seu taller les peces grans). Ho és fidel al seu país i al projecte quasi noucentista de fer-lo el millor del món, el més culte i lliure. Ho és també a la recerca del llenguatge artístic, mai encasellat, sempre en evolució, sempre a la recerca, sempre a prop de la forma essencial i sempre sabent-se'n tan lluny.
I ho és, sobretot, perquè un escultor com Cusachs lluita per descobrir, en la matèria, la forma, la bellesa amagada, arrelada, habitada a les entranyes de la matèria però que se'n vol desprendre. No és exactament que lluiti contra el granit, les lleis del metall fos, del fang, del guix o de la fusta. Més aviat, la matèria i la seva duresa, els límits d'allò real i de la natura, li fan respecte. Un respecte, però, que no passa per la distància sinó per al seu ús; tampoc, però, des d'una posició utilitarista sinó gairebé d'amor per la matèria i les seves possibilitats. La matèria al servei de l'home o, millor dit, a favor de la idea de l'home, com l'alè sobre Adam. Arrelat a ella, sorgit d'ella, però sempre fugint-ne del seu esdevenidor erm, callat, inactiu, mort. Conscient que més enlla d'ella, sempre hi ha vida. Aquestes són les lliçons postmaterialistes de Cusachs.
Cusachs s'ho mereix. I els mataronins també. És un dels noms més rellevants de l'escultura catalana actual, gaudeix d'un gran reconeixement i ha assolit un molt bon nivell de creativitat, bo i les constants que han presidit, des del principi, la seva obra. Això és el primer que podrem veure en aquesta exposició.Hi ha pocs escultors, al món. El procés per a l'escultura és lent i car, i les seves sortides al mercat no són ni de bon tros comparables amb altres disciplines artístiques. L'escultura, doncs, és per a caràcters lluitadors. Cusachs, que es mou amb una cadira de rodes, és essencialment un lluitador. Ho és per temptar la mobilitat (només cal que us expliqui com treballa al seu taller les peces grans). Ho és fidel al seu país i al projecte quasi noucentista de fer-lo el millor del món, el més culte i lliure. Ho és també a la recerca del llenguatge artístic, mai encasellat, sempre en evolució, sempre a la recerca, sempre a prop de la forma essencial i sempre sabent-se'n tan lluny.
I ho és, sobretot, perquè un escultor com Cusachs lluita per descobrir, en la matèria, la forma, la bellesa amagada, arrelada, habitada a les entranyes de la matèria però que se'n vol desprendre. No és exactament que lluiti contra el granit, les lleis del metall fos, del fang, del guix o de la fusta. Més aviat, la matèria i la seva duresa, els límits d'allò real i de la natura, li fan respecte. Un respecte, però, que no passa per la distància sinó per al seu ús; tampoc, però, des d'una posició utilitarista sinó gairebé d'amor per la matèria i les seves possibilitats. La matèria al servei de l'home o, millor dit, a favor de la idea de l'home, com l'alè sobre Adam. Arrelat a ella, sorgit d'ella, però sempre fugint-ne del seu esdevenidor erm, callat, inactiu, mort. Conscient que més enlla d'ella, sempre hi ha vida. Aquestes són les lliçons postmaterialistes de Cusachs. :
* article a la revista Valors (febrer 2009)· Les exposicions Manuel Cusachs, una vida d'escultor i Manuel Cusachs, interiors familiars, seran obertes fins el 22 de febrer al Museu de Mataró (Carreró 17) i a Ca l'Arenas (C. Argentona 64), a Mataró.
· Il·lustracions:, foto del catàleg; excultura Ix, ixà, elí, elís (1985-89), basat en el llibre El Caminant i el Mur de Salvador Espriu i moment de la visita de l'autor, amb l'Alcalde, l'escultor i un fill d'aquest, a la mostra (foto Alícia Romero).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada