dissabte, de febrer 28, 2009

Rancis fora de test

Per més que em miro el programa d'actes que Mataró acollirà cpom a ciutat publilla de la sardana, no trobo enlloc la missa que els de la CUP diuen que se'ls obliga a anar. Jo, que també sóc regidor, no he rebut cap ordre en aquest sentit ni en cap altre. De fet, sempre que conviden els regidors a un acte, religiós o no, mai no he vist que s'obligués ningú.
:
Com que ja sabem com les gasta la CUP, no ve d'una. Però anem una mica més enllà. Resulta que una entitat inclou una visita a un temple religiós (amb ofrena i cants, no beb bé un acte... però molt menys una missa, quina cultura que hi ha...) en el marc d'una festa d'abast català en què hi col·labora l'Ajuntament. No sé encara si ens hi han convidat o no, però imaginem-nos que són gent educada i ho fan. A banda que el regidor podrà decidir què fa, allà ell, si finalment accedeix a la invitació, què està fent malament? Ser educat? Prohibeix la llibertat de pensament o creença? Determina això les seves decisions polítiques?
:
Al darrere d'això hi ha una altra cosa. Una cosa de carques, com tot el que fa la CUP. Hi ha una idea anacrònica, però veig que molt vigent en alguna gent, que diu que tot el que té a veure amb l'expressió religiosa és dolent. Balls de bastons, menjar, conferències i fer una cercavila (que són actes rituals, també) sí que són admesos. Però tot el que pugui parti de la sospita que algú ha tingut la gosadia de referir-se a la identitat religiosa (identitat que té a veure amb una decisió del lliure albir però també d'una tradició cultural) ha de ser blasmat. Ranci. Com aquells que ens prohibien el sexe o un simple esment. És clar que en un país totalitari com el que somnien aquests tota expressió que fa referència (simbòlia o no) a una de les dimensions de la llibertat individual de la gent és perseguida. Aquí hi ha el problema.
:
Foto: Una imatge d'una ballada de sardanes a Mataró./ Foto: Q.P. / El Punt.
:

7 comentaris:

Pau ha dit...

No tothom qui no pensa com tu és totalitari Ramon.

Ramon Bassas ha dit...

- Pau
Npo, és clar, només aquell que defensa règims totalitaris.

Anònim ha dit...

Tu sí que ets ranci defensant l'España catòlica d'ofrenes a les relíquies de les santes, només hi falta la guàrida civil i la sección femenina.
El món de la sardana també hauria de fer un pensament.

Anònim ha dit...

T'imagines un règim en que et fessin fora de casa teva per posar-hi una altra hi fes negoci, on un règim sese separació entre poder judicial, legislatiu i executiu. Un règim on el 13 % dels votants quedessin exclosos per decisions d'aquest poder NO-independent ... seria totalitari?

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim 1
Vaja, no sé on has vist que jo defensi això, pero, en fi, jo el que dic és que això no fa cap mal.

- Anònim 2,
Un estat totalitari és el que té un règim com el que aquests senyors defensen. Ja el coneixem. Negar la llibertat individual (o veure-la com quelcom dolent) és el principi...

I. Terra ha dit...

Bona tarda Ramon,

et passo un enllaç a una notícia on expliquen que els amics d'IU tampoc volen que els càrrecs públics actuin com a tals a les processons de Setmana Santa. A ells i els seus correligionaris d'ICV també els diràs rancis?

http://www.laopiniondezamora.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009032500_2_344205__Zamora-insta-acuerdo-politico-para-ningun-diputado-acuda-procesiones-como-cargo-publico

Per cert, disculpes per no haver-me despedit del Consell Urbanístic, doncs he muntat un projecte d'empresa que em porta una mica de cul i no hi podria dedicar el temps que es mereix, Salut.

Ramon Bassas ha dit...

Ivan

Que et vagi molt bé el teu projecte, que tinguis molta sort i sàpigues que resto a la teva disposició. Et trobarem a faltar.

Respecte al que dius, jo crec que el que proposa aquesta notícia és igualment ranci i decimonònic. Si et conviden a un lloc, no sé per quina raó has de prohibir a cap altre càrrec que hi vagi. Pq no fan el mateix amb el futbol, o amb qualsevol altra entitat? En el fons, hi ha el rebuig a considerar la fe com quelcom normal, i la seva expressió pública també, almenys equiparable a un partit de futbol, a una festa de barri o una sessió de tupper-sex.

No sé què passa que per alguna esquerra la llibertat individual a l'hora d'expressar una identitat fa nosa.

Una abraçada