Ja vaig dir aquí mateix fa un parell d'anys que això del Carnaval era una festa anacrònica. No havent-hi Quaresma (excepte entre els estristes murs de les esglésies) i, més encara, havent-hi el tabú de la tristesa (sempre hem d'estar alegres, tot ha de fer riure), no sé massa què estem fent. :
La revista Valors, al número de febrer, en parla. Entre avui i demà en destacaré algun article. Per exemple, aquest de Ferran Sàez la tesi del qual és que teballem amb elements premoderns enmig d'un context postmodern. "Hi ha valors que van tenir un sentit en el si de la mentalitat premoderna, uns altres que van fructificar durant la modernitat i uns altres que han eclosionat en plena postmodernitat", diu. Així, "la persistència clarament absurda del Carnestoltes -una manifestació cultural premoderna- demostra fins a quin punt no som prou conscients de la importància dels valors que ens envolten". Publica, per il·lustrar-ho, una taula molt curiosa, elaborada per l'Observatori dels Valors de la Fundació Lluís Carulla.
:
:Com que tot el sistema educatiu s'atura per poder rendir culte al rei Carnestoltes (no sigueu malpensats, no parlo de la vaga...), potser no ens hem aturat a pensar en el sentit que pot tenir aquesta celebració, després que Sàez ens fes un breu recordatori sobre el seu origen: "Es tractava de subratllar el caràcter “natural” dels rols socials a còpia d’establir un parèntesi suposadament anòmal o aberrant. Cadascú tenia un lloc, i aquest lloc era intocable. Això és tot just el que subratllava el Carnestoltes, entès com a "parèntesi". El costum és, doncs, premodern i ultraconservador: una autèntica legitimació del poder il.limitat del senyor feudal o del pater familias romà. D'aquest fet n'hem perdut la perspectiva, evidentment. Per això convé recuperar-la tot ubicant la puixança o la decadència de determinats valors en el seu context."
:
Jo també deia a l'escrit esmentat (perdoneu l'autocita) que, el Carnaval, "sense cap funció ritual, sense cap novetat, sense cap diferència amb el temps que vindrà, ni cap anticipació de res, és de totes totes una festa conservadora. No canvia res". Per activa i passiva, una festa conservadora.
: Foto: Fernando Ojeda
:
:
2 comentaris:
Ara els carnavals per ser més originals sembla que aniràn cap "gaicisme", i també cap al nudisme. Abans era una altre cosa, eren uns disfresses més aviat còmiques.
Silveri,
Precisament, mentre encasellem la identitat sexual o la nuesa dintre de l'excepció, menys evident és la seva normalitat.
Publica un comentari a l'entrada