Un dels millors escrits que he trobat sobre la consulta que Arenys de Munt farà sobre l'autodeterminació (cap problema en què ho munti una entitat, sí que un ajuntament s'extralimiti en les seves funcions) i, especialment, de la irresponsabilitat de tanta excitació d'una ideologia, la independentista, és el que ha escrit Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, al seu bloc.:
Us el reproduïré a continuació, però abans, deixeu-me fer notar dues coses. Una, que ha hagut d'haver-hi una agressió a la seu del PSC per veure de què palrem quan parlem de determinats riscos en la voluntat d'hegemonització política d'una ideologia sobre les altres. Dues, que la identificació del catalanisme, o bona part d'ell, amb el projecte independentista, no fa més catalanistes... en fa menys. Tots els ciutadans de Catalunya que no ho són, d'independentistes (més d'un 80% segons les darreres enquestes del CEO), es veuran impel·lits a fugir de qualsevol projecte transversal com el que el catalanisme havia suposat a Catalunya, com a mínim des de l'antifranquisme i la transició fins avui. En vaig parlar aquí i aquí.En defensa de la Constitució i l'Estatut
Vista la situació política que estem vivint a casa nostra, el posicionament d’alguns dirigents polítics i l’opinió publicada, crec en la necessitat de reiterar públicament, en tant que demòcrata, catalanista i socialista, el meu ple suport a la Constitució Espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Com a demòcrata i socialista, perquè defenso sense reserves un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Però les normes no garanteixen la convivència, la cohesió social i el progrés per si soles. Cal conrear els valors que informen el sistema i transmetre des de totes les instàncies democràtiques aquests valors a la societat. Per aquest motiu, m’entristeix veure com alguns responsables polítics, moguts només per interessos partidaris i purament tacticistes els posen en crisi a conveniència. Fent-ho, ataquen les arrels del sistema i aconsegueixen l’allunyament dels ciutadans de la política.
També defenso la Constitució com a catalanista, perquè ha donat pas a la descentralització del poder polític i al desenvolupament de les nostres Institucions d’autogovern, com mai havia estat possible. La seva defensa em legitima per reclamar-ne la seva reforma, a través dels mecanismes que en ella s’hi contemplen, per convertir Espanya en un Estat plenament Federal. Finalment, afirmo la plena constitucionalitat de l’Estatut, sense necessitat de desacreditar cap Institució, perquè el paper dels socialistes en la seva tramitació i aprovació és la garantia de que tots els seus preceptes tenen una interpretació clarament constitucional.
Defensar la Constitució i l’Estatut implica defensar íntegrament l’Estat social i democràtic de Dret. Les regles del joc democràtic ens vinculen plenament a persones i Institucions. No s’hi val jugar al seu compliment o incompliment per motius d’oportunitat o interès partidari. No s’hi val a fer-ne una interpretació capciosa i a benefici propi.
En aquest punt em refereixo a tot l’enrenou que s’ha produït a ran d’una decisió errònia de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Errònia jurídicament doncs, tal com afirma el Jutjat Contenciós Administratiu 14 de Barcelona, s’ha extralimitat clarament en les seves competències, com també errònia políticament perquè ha assumit com govern municipal una iniciativa partidària que res te a veure amb les atribucions municipals, tal com recordava la portaveu del grup del PSC, tot argumentant el vot en contra d’aquesta decisió.
No deixa de sorprendre l’allau de crítiques que alguns polítics han formulat a l’actuació judicial o a la de l’Administració de l’Estat, que s’han limitat a jugar el rol que la democràcia els assigna. Crítiques pròpies de qui pretén fer un ús capciós de l’Estat de Dret, no acceptant amb totes les conseqüències i sense reserves les regles del joc democràtic. Crítiques i condemnes que, tot i afirmar que son persones de “seny”, no han formulat als autors de l’agressió soferta pel PSC d’Arenys de Munt. El seu silenci els denuncia.
:
3 comentaris:
Ramon: Ja fa dies, molt abans d'aquesta bretulada feta al PSC, que en el poble d'Arenys de Munt van aparèixer pintades amb el nom d'un dels promotors (que pertany a l'entitat Mapa) del referendum, amb una diana pintada sobre el nom. Era feta per Falange. Tot i així, posteriorment, aquest "partit politic" va ser autoritzat a manifestar-se el mateix dia de l'esmentat refeerendum (recordem: no vinculant, of course!).
Com es pot interpretar l'acció del Gobierno, dels seus representats a Catalunya i del Govern?
Només d'una forma: hi ha dues maneres de medir la llibertat d'expressió, basicament en funció de si aquesta expressió és unificadora o separadora.
Així ho veig jo des de fa anys, independentment de qui mani a Madrid.
Salut!
Per al Ramon.
La legalitat espanyola és la que és i no crec que aquest sigui realment el debat de fons.
No em costa confessar que quan vaig tenir la primera notícia sobre aquesta consula popular i local(qui li digui referendum només té ganes d'embolicar la troca) vaig pensar que era el pitjor que li podien fer a la causa independentista perquè tot plega entenia que era convertir una opció política vàlida (encara que no estigui a la Constitució espanyola) en una festa de gresca local i en un assumpte gairebé de xerinola de Festa Major.
Ara bé, la reacció d'aquesta gent anomenada "Falange" (un partit polític?, un grup de nostàlgics? o algú a qui li han encarregat fer la feina bruta i provocadora?, en el fons no ho sabrem pas) és realment de traca i mocador. Si no haguessin dit res la cosa no hagués passat d'una ocurrència de gent més o menys exòtica, però ara vés per on ho han convertit en el gran tema de la Diada. Tot plegat realment lamentable.
Ara bé, almenys ja sabem segur que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ja no sortirà el dia 13 de setembre (i no només perque sigui diumenge), però segur que sortirà i aquesta si que serà relament vinculant i no serà res de xerinola ni de Festa Major com ho serà el resultat de la consulta d'Arenys de Munt.
- Pere-M.
Jo, a Mataró, he vist com es manifestes norganitzacions que també 'signen' pintades. I de l'altre bàndol... La llibertat de manifestació té, al nostre país, poquíssims límits. També la d'expressió. Ningú ha prohibit fer la consluta, només s'ha declarat nul de ple dret un acord de ple que no s'ajusta a la Llei; però el MAPA pot fer la consulta. Vaja, això és el que diu el jutge, no pot ser de cap altra manera...
- Jordi
Efectivament, no és el debat de fons encara que alguns li vulguin convertir. Sobre si és bona o no la independència de Catalunya se'n pot parlar quan vulguis ion vulguis. Jo també crec que la consulta i tota aquesta moguda (lo dels fatxes era esperable...) fa més mal que bé al catalanisme (no sé si a l'independentisme, suposo que també). Aquest vespre en parlo en un nou post sobre això.
Publica un comentari a l'entrada