Manllevo una de les darreres entrades de Gregorio Luri per abordar una perpectiva possible del fenomen nacionalista (sobiranista es diu ara) català. Ja sabeu, els que alguna vegada heu llegit el que penso del fenomen, que s'assembla força a la irrupció marxista als anys cinquanta (a Europa) o seixanta i setanta (a Catalunya). Alguna cosa d'això se n'ha parlat aquests dies a poropòsit de l'aniversari de la mort d'Albert Camus, que va gosar denunciar els tòpics d'aleshores. Els tòpics nacionalistes avui -em temo- els estaran substituint i adoleixen- crec jo- de les mateixes malalties que tan sols algun Camus o el temps faran aflorar. Una d'elles, apunta Luri, el més platonista que corre per aquest món, és l'excés de platonisme, és a dir, en no admetre que hi pugui haver idees en tot allò que sembli o sigui espanyol. Aquí va sencer::
Pienso con frecuencia -y ayer y hoy especialmente- que en Cataluña hay muy, muy pocos nacionalistas. Lo que sí que abundan son los antiespañolistas, que es otra cosa. El antiespañolismo puede ser incluso -basta con echar una mirada a la historia- una manera patológica de ser español. El nacionalismo debería preocuparse por afirmar y asentar un proyecto republicano de autogestión tanto de las noblezas como de las vergüenzas propias. Pero los antiespañolistas catalanes parece que son incapaces de convivir con sus vergüenzas.:
Yo veo a eso que se suele llamar nacionalismo catalán excesivamente platónico. Está tan pendiente de la belleza del ideal que se niega, exactamente como Platón, a aceptar la posibilidad de que pueda haber ideas de lo inmundo. Lo inmundo, por definición, tiene que ser español.
:
2 comentaris:
Ramon, no estic pas d'acord amb aquest article, i personalment crec que hi ha una majoria catalanista, sobiranista i respectuosa amb la resta de l'estat, i que, tanmateix, els grups més radicals manifestament antiespanyolistes són minoria. El mateix passa a l'estat espanyol amb els catalans.
Ricard,
Sí, és clar; encara que no sé si hi ha una majoria 'sobiranista', sí que crec que el catalanisme és un entorn transversal que aplega la gran majoria de catalans. I que s'expressà amb el primer i el segon Estatut.
Malgrat tot, podria ser que la deriva sobiranista estigués ventada per una mena d'antiespanyolisme més o menys explícit. Almenys aquesta és la tesi de Luri. No sé..
Merci per escriure.
Publica un comentari a l'entrada