divendres, de febrer 12, 2010

Ravasi i el catolicisme carnal

L'entrevista que féu Víctor-M. Amela a La Vanguardia de dimecres a monsenyor Gianfranco Ravasi, 'ministre' de Cultura del Vaticà, revela una gran obertura i intel·ligència (i també diplomàcia) de l'home en qui Benet XVI ha confiat la seva aposta per obrir l'Església al món de la cultura. I viceversa. Per ampliar-ho, us recomano una entrevista que concedí a Catalunya Cristiana -i que ha estat recollida per CatalunyaReligio.cat, aquí)- i una crònica d'aquest mateix portal (amb vídeos), aquí, de la conferència que pronuncià amb motiu del 20è aniversari de la Fundació Joan Maragall. També a CatalunyaReligio.cat sortia un retrat de Ravasi fet per algú que el té a prop, Marta Nin (aquí).
:
Sense símbol, què som?
:
Tornem a l'entrevista de dimecres, però. L'Arquebisbe Ravasi parla, en una societat que té tendència a amagar els símbols religiosos en ares de la laïcitat, que "el riesgo de ese laicismo es quedarnos sin signos de identidad cultural: vas quitando signos... ¡y te quedas en nada!", una identitat que queda definida 2n "el arte, la estética, la belleza plástica: ¿quitamos también águilas y leones por criterios animalistas o por simbolizar a evangelistas? ¿Empobrecemos nuestro entorno?". Jo pensava amb les cercaviles de la Festa Major de Mataró (i de moltes poblacions catalanes), en les quals hi participa una àliga inspirada en l'evangelista Joan...
:
L'erotisme
:
Fa també una defensa del catolicisme com a religió 'amb rostre' (front a la iconoclàstia), de manera que "el catolicismo contempla al ser humano en su integridad: eso suma lo espiritual y lo sensorial. El ser humano no se reduce sólo a abstracciones espirituales: ¡es también sensorial, carnal, sensual, erótico...!". Feta aquesta exclamació, l'entrevistador s'estranya i Ravasi respon que es fixi amb "el erotismo del Cantar de los cantares, o a los teólogos medievales: "En el hombre, el deseo de mujer es un bello don de Dios"". Així "el catolicismo suma cosas, no se queda sólo en lo abstracto y espiritual (como en ciertas formas de protestantismo): los católicos sumamos lo carnal, las formas, las imágenes... ¡Somos mediterráneos! Admiro la Semana Santa en España, tan plástica y tan bella...". M'encanta aquest senyor: sóc catòlic pels mateixos motius que ell: per l'aigua que es fa vi, pel Verb que es fa carn, per la idea que es fa imatge, pel jo que es fa tu, per la raó erotitzada. El catolicisme és una religió "que es mama en la llet materna", diu. Més raons.
:
La raó, la llibertat i la tragèdia
:
Explica Ravasi que és a partir de teòlegs medievals (Tomàs d'Aquino, Anselm de Canterbury…) d'on prové el racionalisme i la i·lustració, "que es a la vez legado del cristianismo y ruptura con el cristianismo". Creu que aquesta ruptura es desvià: "Si nos quedamos sólo con la razón, ¡nos quedaremos a medias! Pues no sólo la razón conoce: ¡el corazón, el amor, también conoce! (...) La ciencia es hija de la razón, que es hija del cristianismo..., pero "ciencia sin conciencia es ruina del alma" (Spinoza). ¡Somos algo más que una razón con piernas! La razón, dejada a solas, puede desembocar fácilmente en la fría crueldad del verdugo."
:
Diu també que "la Biblia es culturalmente imprescindible: sin la Biblia no entenderemos a Voltaire, ni siquiera a Nietzsche, ni tampoco a Marx, como bien dijo Eliot". I que la ciència i la teologia tenen dues missions diferents, una explica com és la vida i l'altra el seu sentit. Finalment, suggereix que la creació del món no és un acte únic, que hi ha molts factors: "La teología habla simbólicamente del acto creativo. Pero el acto creativo es dinámico, continuado, e incluye nuestra libertad". És a dir, allò que va determinar la nostra existència va fer-ho amb la indeterminació de la nostra llibertat. El relat de la Creació, al Gènesi, és exactament això.
:
Finalment, Ravasi, davant la pregunta d'on era Déu a a tragèdia d'Haití respon així: "Y yo le daré alguna respuesta: Jesús, en la cruz, gritó: "Padre, ¿por qué me has abandonado?". Porque Dios creador decide participar de la imperfección de lo creado, Dios decide ser también víctima, sufrir y morir. Dentro de la tragedia vive también Dios".
:
Publica un comentari a l'entrada