diumenge, de febrer 07, 2010

La conversió de Tolstoi

És apassionant la faceta que Lev Tolstoi, autor d'Anna Karenina i Guerra i Pau, desenvolupà com autor religiós, la influència del qual fou notòria en generacions posteriors o en persones com Gandhi. He vist que a la seva biografia a Wikipedia se'n parla breument, i us en recomano una ullada.
:
Atret per aquest fet, i aprofitant que Acantilado en va treure una edició en castellà fa un parell d'anys, he llegit aquests dies Confesión, un llibret fantàstic en què l'autor rus explica pas a pas quin fou el seu procés de conversió personal, el seu procés de redescoberta de la fe.
:
El procés de Tolstoi, resumint, es troba en la reflexió entre la raó i la fe, d'una banda i en la convicció que el secret de la fe s'amaga rera l'experiència de la pobresa. I, en tercer lloc, en la convicció que aquesta conversió no finalitza amb l'adopció de la fe, com si fos una meta autocomplaent, sinó que roman oberta tota la vida, tant com a tensió com a desig. I totsorgia d'una sensilla pregunta: "¿Qué resultará de toda mi vida?" (p. 43),
:
Entre fe i raó
:
L'escriptor rus creu, així, que ha de renunciar a explicar-se totes les coses, l'origen de ls quals romandrà sempre ocult "no porque no sean justas la exigencias de mi razón (estas exigencias son justas y no puedo entender nada fuera de ellas), sinó porque perciblo los límites de mi inteligencia" (p. 141), amb una actitud que recolliria Wittgenstein més tard. És memorable el repàs que fa als relats de Sòcrates, Buda, Schopenhauer o el rei Salomó (capítols VI i VII) sobre el sentit de la vida i l'existència. Recomano el de Buda, aquell príncep la conversió del qual vingué de descobrir que els homes passaven gana, fred o morien tot el que li havien amagat.
:
Creure com els pobres, i amb els pobres
:
Diu Tolstoi que va renunciar a la seva vida burgesa en reconèixer que aquesta no era tal vida, i s'emmirallava en "la del encillo pieblo trabajador, que la crea y le da sentido" (p 117), donat que "están menos insatisfechas con la vida que los ricos" (p. 97) i que "llevan sobre si el peso de su existencia y de la nuestra" (p. 80), alhora que li encurioseix l'arrelament de la religiositat popular.
:
Viure amb Déu cercant Déu
:
Tolstoi arriba a la conclusió que conèixer Déu i viure és el mateix: "Él es la vida" (p. 112), de manera que la recerca de Déu és constant en la vida que ens dóna. Un desig que no s'acaba de colmar perquè justament això, aquest desig, ja comença a ser la resposta. La seva relació amb la tradició i l'Església, ambivalent i complexa, porta també a interessants reflexions sobre el seu paper tan important (qunt a acompanyament) pero també limitat en el procés personal de recerca de la fe.
:

Il·lustracions: L'única fotografia en color del novel·lista, realitzada a Iàsnaia Poliana el 1908 per Prokudin-Gorskii, un pioner de la fotografia en color. I portada del llibre.
:
Publica un comentari a l'entrada