Velasco, Escós, Taltavull i Comadira

:

L'Arxiprestat de Mataró ha organitzat, com cada any des d'en fa uns quants, tres xerrades quaresmals aprofitant que som en aquest temps litúrgic. Enguany s'ha centrat en la Paraula de Déu i compta amb la participació de tres personatges de molt bones referències. Es farà a la Sala Cabañes (Riera 110-120, Mataró) i podeu difondre-ho en aquest esdeveniment que he creat de Facebook. Aquest és el programa previst:

• Dilluns 22; 20:15 h: "Animació bíblica de la pastoral", a càrrec de Javier Velasco Arias, cap del departament d'Animació Bíblica del Centre d'Estudis Pastorals i coordinador del seminari Bíblia i Pastoral de l'Associació Bíblica d'Espanya.
  
• Dimarts 23: 20:15 h: "El Pa i la Paraula" (reflexions entorn del Sínode Episcopal de 2008 sobre la Paraula de Déu), a càrrec de Josep Escós Sarsanedas, director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic.
  
• Dimecres 24; 20:15 h: "La Paraula de Déu, Pregària i Vida", a càrrec de Mns. Sebastià Taltavull Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona.

De tots tres tinc referències. Del primer (dels tres, l'únic laic) us puc dir que és molt actiu a internet, on té web i bloc(s), des dels quals fa comentaris bíblics, breus, de primera magnitud. També ens seguim mútuament al Facebook.

Del segon, Josep Escós, tinc un magnífic record d'una xerrada, fa molts anys en una trobada de la JOC de Mataró en una casa de colònies no-sé-on, en què va trencar molts esquemes respecte el pecat i en en que féu un repte del qual encara no m'he refet: diu que va perdre la seva biblioteca i que va trobar-se alliberat dels lligams que li retenien... A mi no sé què em passaria....

I, finalment, del bisbe Taltavull, a qui he tractat recentment a rel dels actes de beatificació de Josep Samsó a Mataró, només puc dir-ne coses bones, des de tots els punts de vista. I des del punt de vista de la seva aportació pastoral i intel·lectual [busqueu tag a CatalunyaReligio.cat, especialment què en diu Jordi Llisterri], ha estat rebut amb molta esperança pel conjunt de catòlics diocesans de Barcelona.

Dimecres de cendra, de Narcís Comadira

Gràcies a en Jaume Subirana, recupero l'article de Narcís Comadira que ahir publicava El Periódico sobre el Divendres de Cendra, la Quaresma i la seva poètica. És preciós. Entre d'altres coses diu que "la poètica de la quaresma és la poètica de l’austeritat. La poètica del despullament, la del silenci. La poètica de la reflexió, la de l’endinsament en un mateix. Quin pal!, diran els joves, mentre troben totes les gràcies a les filosofies orientals, al budisme i al zen. Algú ha fet molt malament els deures, a l’església catòlica. Mira que deixar-se perdre aquest tresor espiritual tan arrelat en els costums, tan ben lligat al pas del temps".

I que la Quaresma ha caigut en l'oblit. "Un oblit caigut com un pesat teló sobre aquestes coses mentre ens realcen, quan toca, en els mitjans, el ramadà. Quan comença, ens l’expliquen, en fan reportatges, com si ens el volguessin vendre. Quan comença el ramadà, és notícia. En canvi, la quaresma, que és el ramadà de la nostra cultura, es considera una nosa vella i antiquada. El ramadà mola, la quaresma no, què hi farem".

No us perdeu tampoc la seva referència als poetes Maragall, Eliot o Garcés. O aquesta cita bellíssima de Carner:

A l’oreig d’un fi comprendre
és el seny asserenat:
el desig es torna cendra,
l’amargor, benignitat.

.