L'altre dia, després de mesos de sequera, en Xevi Galceran fa un post que he confós amb un conte de Monzó. I això que algun dels darrers, fa més d'un any, també em va semblar boníssim, I els anteriors... També el descobrim de narrador com a pare actiu al seu centre escolar. Dues reflexions: Una, per què em sembla que al seu costat els altres que fem blocs som uns plastes de cuidadu?. Dues, tant li fa si escriu més o menys sovintejat... l'espera s'ho val.
:
Foto: del cartell de Swimming pool, fim de François Ozon (2003).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada