dijous, de febrer 25, 2010

Can Xammar, obert del tot

La transformació de Can Xammar, lenta i com d'orfebreria, ha fet un pas més, molt definitiu ja, amb l'obertura del pas a peu pla entre el Camí Ral i la Plaça de la Muralla, que vam anar a visitar dimecres passat. Dic que ha estat lent i quasi d'orfebreria, o de cirurgia diria seguint amb les comparacions, perquè no era gens fàcil intervenir-hi. Un tros de la ciutat més antiga, damunt els vestigis romans i encara amb peces rellevants com la Muralla del segle XVI que va poder recuperar-se, estava completament amagada i quasi obsoleta pel pas dels anys. Pas a pas, molt de mica en mica perquè no era gens fàcil, s'ha pogut fer tot.
:
Dimerces vèiem -per fi- com s'obria aquest pas, pendent d'urbanització fins que el promotor privat d'aquella cantonada no acabés la seva obra, de manera que el sentit del Centre a Llevant (o viceversa) passa a tenir un tram més agradable, més urbà en el sentit cívic de la paraula, més ple de vida, amb més capacitat per les relacions humanes i per al comerç, una activitat que era inexistent fins fa ben poc a la zona i que avui hem vist com floreix i pot seguir en el futur.
:
I no s'acaba aquí. Encara veurem enllestir un potent edifici d'oficines, algunes activitats econòmiques que aniran obrint, el munt d'activitats ciutadanes que poden desenvolupars'hi, els infants que l'ocupen ja des del primer dia, la petita comunitat humana que hi viu que anirà creixent (una bona combinació entre habitatge de protecció oficial i de lliure aconsegueix això) i una ciutat que de la reforma dels seus espais, reforma moderna i respectuosa alhora amb el patrimoni, en fa la principal bandera del seu urbanisme.
:
:
Fotos: RomualdGallofré i Ajuntament de Mataró.
:
Publica un comentari a l'entrada