Es veu que Manuel Mas ha dit que no repetirà a la llista del PSC a les eleccions generals que s'han de celebrar el proper 20 de novembre en el que Mataró Ràdio anomenava la fi de la seva carrera política. Curiosa paraula. No crec que Manuel Mas hagi pensat mai en el seu compromís polític, fins i tot en l'exercici de les responsabilitats que ha mantingut com si d'una carrera (o d'una cursa, en castellà seria la mateixa paraula) es tractés. La viu com una autèntica vocació, amb passió, posant-hi tot el que té, amb tot el que això suposa i que en una entrada que em va dedicar que agraeixo profundament deia sense massa embuts. Espero que, com també deia, prengui les opcions que la vida li posa al davant: recentment s'ha estrenat com a avi i segur que veurem la seva vitalitat desplegar-se com els millors moments. Tot és un inici.
Hem treballat junts i hem viscut moltes coses junts, també compartint moltes emocions. Hem discrepat i hem coincidit i -això ho vaig aprendre de seguida- més val que ens ho diguem clar, cosa que agraeixo. Hi ha tres coses més -almenys- que sempre agrairé. La primera, que hagi estat al meu costat quan més m'ha fet falta, quan el senzill hauria estat no mullar-se i mirar cap un altre lloc. La segona és que m'hagi fet confiança en tasques que jo veia molt complicades i no sé si el millor per dur-les a terme; és ben bé que pots treure molt de tu mateix a través de la confiança aliena. I la tecrera és el mestratge, en tots els sentits: en dir les coses clares, com diu, i sense massa miraments; en el seu pòsit cultural després d'haver llegit un munt de llibres; en la seva exigència a la feina; en la seva receptivitat (o el rebuig davant fets, propostes o pensaments mediocres); en la seva activa memòria de la tradició socialista i obrera, sense cap teatralitat. Queda la recança si n'hem fet bon ús, de tot això. Però ara és l'hora d'agrair-l'hi.
Ens vam conèixer fa molts anys. Ja ho veieu a la foto, quan l'entrevistava per un treball de Bup. Que Déu concedeixi a aquest escèptic, agnòstic i no-sé-què més, com a ell li agradava definir-se fa uns anys (sempre en contrast) molts més anys encara i que els passi amb la felicitat d'iniciar aquesta nova etapa plena d'oportunitats. Que no ho dubti, això.
8 comentaris:
Ostres! quin servei li hauries fet a la ciutat si en lloc de que el treball et portés a contactar amb la politica hagues tractat de la cria en cautivitat del borinot canibal del amazones. (per dir quelcom)
Al Alcalde Mas, el recordem amb anyorança, que es torna en rabia i impotencia quan es pot veure el que vau fer els que el vau seguir.
Sens dubte, molt bé no ho vam fer: Es veu en la teva ortografia.
Hombre, Ramon. A Mas lo echasteis la camarilla en un acto que demuestra lo que sois. ¿Y para qué? Para perder a las primeras elecciones a las que os presentasteis --descuento las primeras que ganó Baron porque sin duda todavía había un efecto Mas--, y para convertir el gobierno de la ciudad en un dispensador de gasto para vuestros amiguetes (algunos con valores, otros simplemente con contactos) costeado con nuestra sangre. Desde luego es para estar orgulloso del trabajo realizado. Pues nada, hombre, ahora a pechar con Mora, que lo está haciendo muy bien. Fíjate si lo está haciendo bien que vosotros no estáis. ¿Hace falta más para la dicha completa?
Ui Ramon, ets súper important: tens un munt de trolls!
Doncs apa, jo només volia dir que em fa gràcia veure't tan jove en aquesta foto.
I els trolls... bé, com és allò? "Ladran, pues cabalgamos"
Sí, Escalas, ladran, luego los sociatas pierden...
Maria, efectivament, ja poden bordar.
Anònim 2, ja sé que potser no et cap al cap, però ningú va fer fora Manuel Mas.
soc el anonim 1
Vergonya et tindria que donar!! tothom s'expresa com bonament pot, i si es fan faltes, no es per gust.
No tinc la sort de ser tan jove com tu. i mentres tu feies BUP i et codejaves amb el Sr. Mas, altres ja feia temps que trevallavem.
La meva educació va ser exclusivament en castella sota un regim dictatorial. Les resposabilitats de tirar endevant una familia no m'han permès tornar a estudiar.
Faig el que puc per escriure a la nostra llengua. Imperfectament, es clar, pero ho faig tan be com puc.
Prefereixes que ho fem en castellà a on no se m'escapa ni un accent?
Si tens de rebatre res, rebat els continguts.
El fet de que le retreguis a una persona que te faltes, mostra la mala peça que ets.
Perque tu poguessis tenir avui el privilegi i el dret de parlar català lliurement i amb perfecció, molts vam mantenir la llengua viva parlant-la a la clandestinitat quan no es podia fer un altre cosa. Desagrait!
Anònim 1
Bé, el dia que deixis un argument et respondré amb un argument. Si no, doncs ja veus. Dic el que em rota.
Publica un comentari a l'entrada