dimecres, de setembre 21, 2011

En Manuel Mas


Es veu que Manuel Mas ha dit que no repetirà a la llista del PSC a les eleccions generals que s'han de celebrar el proper 20 de novembre en el que Mataró Ràdio anomenava la fi de la seva carrera política. Curiosa paraula. No crec que Manuel Mas hagi pensat mai en el seu compromís polític, fins i tot en l'exercici de les responsabilitats que ha mantingut com si d'una carrera (o d'una cursa, en castellà seria la mateixa paraula) es tractés. La viu com una autèntica vocació, amb passió, posant-hi tot el que té, amb tot el que això suposa i que en una entrada que em va dedicar que agraeixo profundament deia sense massa embuts. Espero que, com també deia, prengui les opcions que la vida li posa al davant: recentment s'ha estrenat com a avi i segur que veurem la seva vitalitat desplegar-se com els millors moments. Tot és un inici.

Hem treballat junts i hem viscut moltes coses junts, també compartint moltes emocions. Hem discrepat i hem coincidit i -això ho vaig aprendre de seguida- més val que ens ho diguem clar, cosa que agraeixo. Hi ha tres coses més -almenys- que sempre agrairé. La primera, que hagi estat al meu costat quan més m'ha fet falta, quan el senzill hauria estat no mullar-se i mirar cap un altre lloc. La segona és que m'hagi fet confiança en tasques que jo veia molt complicades i no sé si el millor per dur-les a terme; és ben bé que pots treure molt de tu mateix a través de la confiança aliena. I la tecrera és el mestratge, en tots els sentits: en dir les coses clares, com diu, i sense massa miraments; en el seu pòsit cultural després d'haver llegit un munt de llibres; en la seva exigència a la feina; en la seva receptivitat (o el rebuig davant fets, propostes o pensaments mediocres); en la seva activa memòria de la tradició socialista i obrera, sense cap teatralitat. Queda la recança si n'hem fet bon ús, de tot això. Però ara és l'hora d'agrair-l'hi.

Ens vam conèixer fa molts anys. Ja ho veieu a la foto, quan l'entrevistava per un treball de Bup. Que Déu concedeixi a aquest escèptic, agnòstic i no-sé-què més, com a ell li agradava definir-se fa uns anys (sempre en contrast) molts més anys encara i que els passi amb la felicitat d'iniciar aquesta nova etapa plena d'oportunitats. Que no ho dubti, això.

Publica un comentari a l'entrada