Pla de valors o governar amb valor?

L'altre dia defensava les mans brutes, ara que la moda va per l'assèpsia. Encara ho vull complementar una mica. L'altra moda, paral·lela a l'aversió per la vellesa o la decrepitud, és la de valorar tot allò que és jove (i bell per ser-ho), o nou (i immaculat, és a dir, sense 'mans brutes'). És el mateix fenomen que explota el capitalisme del consum de masses, si no es valora el nou no consumeixes prou. I dels residus, o de l'experiència, ja se n'ocupa el servei municipal de neteja. A banda de les mans brutes, brutes d'errors també, avui vull defensar el testimoni.

Diuen els diaris que el Govern de la Generalitat vol impulsar un pla de valors. Jo, la veritat, quan sento aquestes coses ja les temo (quins valors? és tasca d'un govern la de 'planificar els valors'?). No dic que no faci falta aixecar l'estora de la 'gestió' per veure'n les deixalles en forma de valor. Crec que és bo de reivindicar-los, i també des de l'esfera pública. Però més que això, faria molt millor el Govern, i l'oposició, de predicar amb l'exemple. El principal valor és en el teu testimoni, en allò que deixes al teu pas, en els 'perquès' que hi ha rera tota acció. Que ho expliquin, sí. I que ho facin, també.

Hi ha una mica d'impotència, i de conya, darrere de la idea del Govern dels Millors. És una bona idea, sí, un bon objectiu. I em temo que poc practicada. No vull entrar ara en casos concrets, ni tan sols referir-me al Govern actual, sinó al conjunt del sistema polític del país. I ho dic per pròpia experiència (i potser, no, segur, autocrítica): costa molt atreure 'els millors' (salvant nombrosos i honorosos casos) a fer política. No ens en sortim.

Com vaig dir fa poc (vegeu "Els ous dels alcaldes") no és fonamentalment un problema de salaris, bo i que hi influeix. És, deia, un tema de passió, de valor (més que de valors), de creure's capaç de deixar testimoni, o d'oferir el del teu bagatge, per la tasca comuna i tan noble com és la política. No pinten bons temps pera la seva resolució. I el risc que la política s'ompli de mediocritat ja és massa evident. També ho deia fa poc Lluís Duch (ho sento, en sóc fan), i n'advertia les conseqüències que un fet semblant tingué per a l'alemanya dels anys 30... També l'ou de la serp és jove. Us sona PxC?