divendres, de novembre 18, 2011

Un partit nacional

 
Sempre has d’explicar als diferents sectors als que t’adreces allò que fas, les aliances que fas. Tot i que hi ha coses que un polític no sol dir, crec que enpolítica has d’explicar què fas,poder explicar que “anem tots en la mateixa barca”. I per tant s’ha de vigilar sempre que ningú no quedi exclòs de la barca. Una cosa és qui l’orienta perquè ha aconseguit la majoria política a través del vot; una altra cosa és que tots han de vetllar perquè el poble camini junt sense deixar ningú enrere.

Cal trobar denominadors comuns dins del bloc, i que els seus membres s’acostumin a veure’s. I és que un dels problemes que tenen les  societats és que la gent no es coneix. Hi ha gent que no ha anat mai a determinats llocs; existeix un problema real de desconeixement. Hi ha gent de Barcelona, per exemple, que no ha anat mai a Canyelles o a la Via Júlia, perquè considera que no hi ha res a fer-hi. Doncs se’ls ha de dir que hi ha gent diferent de l’Eixample; ni millor ni pitjor, diferent. Aquest desconeixement fa que quan alguns s’imaginen el país se l’imaginin amb gent només com ell: o és com Vic o és com Viladecans. Aquestempetitiment de la idea de país a partir de la base de la teva pròpia experiència viscuda és molt important, perquè en tot país hi ha cosmovisions que no tenen per què coincidir, però sí conviure. Un partit només arriba a ser un partit nacional quan realment es pensa a ell mateix com a nacional.

D’altra banda, un partit ha de tenir també en compte el punt de vista afectiu. A tots ens agrada tenir la sensació que algú està pensant en tu, que et té en consideració. La proximitat dels polítics és bàsica. Avui, però, sembla que aquesta proximitat no troba espais adequats: els espais de socialització, que eren molts clars fa uns anys, han perdut pistonada els darrers temps, i no hi ha succedanis. En aquest punt, la comunicació esdevé bàsica per marcar l’evolució dels grups de persones que tenen una semblant concepció política del món, mentre els partits pretenen reunir els vots suficients per tal d’accedir al govern.

Isidre Molas, entrevistat per Oriol Bartomeus a la revista FRC (Fundació Rafael Campalans, tardor 2011).
Publica un comentari a l'entrada