divendres, de desembre 23, 2011

'Los enamoramientos'



El suplement "Babelia" d'El País ha triat Los enamoramientos [vegeu Facebook], de Javier Marías, com a millor llibre de 2011. Vaig llegir la novel·la a l'estiu i em va agradar molt, com passa sempre amb els llibres d'aquest autor, l'estil del qual és tan a contra-corrent. Si bé és cert que valoro moltíssim el text depurat, sense frases de més, em sento també molt atret per la capacitat  i multifacetisme que desplega en el llenguatge un sol fet, un sol pensament, sense que la trama se'n ressenti. És una mica semblant amb que em passa amb el conceptisme i culteranisme barrocs. 

Diria que dec haver llegit un 80% de l'obra d'aquest autor. En aquest cas, vaig trobar dos elements nous, en aquest llibre, que potser pensareu que són molt secundaris. El primer, que el personatge principal, que parla en primera persona, és una dona. Marías, que té fama de misogin (crec que immerescuda, però no ho sé), alhora que li permet -aquest fet- una certa distància amb la protagonista, provoca. alhora, un endinsament molt interessant a la psicologia femenina. El segon és que la referència literària (i etimològica) que pren (o una d'elles), a diferència d'altres llibres on és anglesa i normalment al voltant de Shakespeare, és francesa i pren un conte de Balzac i Els tres mosqueters de Dumas. Però no són pas aquests els dos elements que valen la pena, n'hi ha molts més (l'humor, l'ambigüitat moral, la dissecció de l'amor, etc.). Potser sí que jo també el triaria com el millor del 2011, encara que em costaria triar.


Publica un comentari a l'entrada