Sí a la Loteria

Conec algunes persones (no moltes) que es neguen a jugar a la Loteria. Ho respecto, com és obvi, cadascú es gasta els diners amb el que li sembla. Un dels motius que esgrimeixen és que els diners s'han de guanyar amb la feina de cadascú, no pas confiant a l'atzar. Jo, per contra, penso que l'atzar ja fa rics a molts pel sol fet de néixer en determinades famílies i que, per tant, no em sembla malament que l'atzar en pugui fer rics d'altres que no han tingut aquesta sort. No pot ser que l'atzar no sigui pels pobres, oi? És clar, ja m'agradaria que la riquesa estigués més redistribuïda (en això hi ha dedicat part de la meva vida), però mentre això no arriba, com deia, no em sembla malament que -de nou- confiem a l'atzar algunes dreceres, jugant-hi. I de passada, contribuïm a la redistribució (via Hisenda o via les entitats ciutadanes que emeten participacions).

Això em fa pensar que molt bona part de la nostra vida ve determinada per pur atzar. El del neixement, per exemple (o el de la concepció, nou mesos abans), el de les capacitats o malalties congènites, els accidents, bona part dels enamoraments (que neixen d'una espurna molt casual), etc... L'atzar, per dir-ho d'alguna manera, determina la nostra contingència i és a partir d'ella i de les seves condicions que podem ser lliures. Fins i tot desafiant-lo amb el joc, com és el cas.

Rafael Argullol diu, al seu darrer llibre (Visión desde el fondo del mar, Acantilado, Barcelona 2010), que el deure del jugador, com ell es confessa, "al igual que el nuestro como hombres, es el de renovar la apuesta de manera que la certidumbre de la fragilidad no impida la ilusión de la fortuna". Diu que quan es troba davant la ruleta, per exemple, pensa que "el destino posee treinta y seis casillas y la libertad sólo una, y eso sin contar con el cero, el número de la avariciosa banca que siempre pretende arruinarnos" i recorda que, l'atzar, "aunque desconcierta su brutal dominio, nosotros hemos aprendido a responderle con nuestros mitos". Així, "quien apuesta por la libertad trata de familiarizarse con el enigma" (pp. 66-67). La vida, doncs, com a joc, com a aposta. I la Loteria, una gran al·legoria cívica d'aquest joc ben a prop de l'enigma de Nadal.