Cada cop més rapaç i més llunàtica,
em va al darerre amb una cama ranca;
la seva veu de serra, maniàtica,
murumura: "sóc la vida que se't tanca".
(...) ella em segueix, tossuda com les ombres,
però, amb una mirada, tu l'escombres
i és un renec de pols que el vent s'endú.
Pere Rovira, fragment de "Somni", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 101.
Il·lustració: fotograma d'El séptimo sello (1957), d'Ingmar Bergman
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada