Avui també faig un 'post-esbarzer', que em temo que no farà gaires amics. Però com que no vull que em surti una úlcera reprimint-me, ho etzibo al bloc, que per això el tinc Em refereixo al fet que una dirigent veïnal rebutgés la Medalla d'Honor de Barcelona just en el moment que l'Alcalde Xavier Trias li anava a donar, adduint que no està d'acord amb les retallades dels governs de CiU. Arreu ha sortit gent rient-li les gràcies i us he de dir que a mi, que tampoc estic d'acord amb les retallades dels governs de CiU, no me n'ha fet cap, de gràcia. Anem a pams.
En primer lloc, si el que volia era rebutjar la medalla, cosa a que tothom hi té dret, m'imagino que ha tingut força dies per fer-ho. Aprofitar l'últim moment, mirant d'enganxar la càmera i la cara de circumstàncies de l'Alcalde, és d'un oportunisme que no perdonaríem a cap 'polític', oi?
En segon lloc, si el que volia era rebutjar les polítiques de CiU, el que ha de fer és fer política alternativa a CiU. Política, no espectacle. Sí, em diran, es pot fer política fora dels partits i la lluita veïnal és una manera ben digna de fer-ne. I tant! Però, compte, jo parlo de política amb totes les conseqüències, que inclou la de presentar-se a les eleccions i demanar no l'aplaudiment sinó el vot, després d'intentar concretar aquesta alternativa i cercar les aliances suficients perquè sigui majoritària. Això és el que s'acostuma a fer en una democràcia. Costa una mica més, és clar, i no és tan 'autèntic'. Però molt més útil, sí. Ei! si és que és cert que s'està contra les polítiques de CiU o de qui sigui.
En tercer lloc, si el que volia era rebutjar les polítiques del Govern municipal, no s'ha de confondre mai, aquest, amb la institució que governa. A mi (no crec que es doni mai el cas i, si es dóna, segur que s'equivoquen de persona), si l'ajuntament de la meva ciutat em dóna una medalla d'honor deu ser que ho fa per reconèixer la meva trajectòria (o la meva circumstància) no pas perquè jo li reconegui al que m'haurà de donar la medalla. Això seria pur mercantilisme. No conec el cas, però sovint aquests guardons parteixen d'un ampli consens polític. Fos o no fos així, el respecte a les institucions civils democràtiques està molt per damunt de les circumstàncies polítiques. I no es fa, doncs, un lleig a l'Alcalde; se li fa a la ciutat.
I, en quart lloc, si les icones de l'oposició a CiU han de ser d'aquestes característiques, si la crítica al profund retrocés que -per mi- s'està gestant al nostre estat del benestar i als seus valors ha de venir dels 'minuts de glòria' que després corren a internet enlloc de plantejaments seriosos, ja us dic jo que tenim CiU pels segles dels segles. Amén.
2 comentaris:
Crec que la senyora tenía tot el dret del mon a fer el que ha fet i a escollir el moment que ella volía per rebutjar la medalla per els arguments que ella considerava justos i fer-ho public.
Si no hagues estat així, ningú sabría que ha rebutjat la medalla per estar en contra de la politica de CiU. Ara tothom sap el que ha pasat.
Tant de bo mes gent tingues els pebrots de fer aixó. El que pasa es que els politics no soporteu que ningú us deixi en evidencia devant dels mitjans, pero es el que molts mereixeu per les decisions que preneu. Ja sigui estirant mes el braç que la maniga a la hora de gastar com retallant serveis quan el que tindriau que fer es retallar cotxes oficials, carrecs de confiança i demés.
El que está fent el Montilla amb el seu despatx es una vergonya absoluta i sense paliatius. Perque no mires els comentaris dels lectors del diari on line per saber el que pensa la ciutadania que dieu representar?
- Anònim,
Bé, jo ja no represento ningú ni retallo res. En tot cas, si t'ho penses bé, veuràs com en tot aquest afer, qui hi surt guanyant és l'Alcalde, que manté la dignitat i el bon humor... i el lloc per continuar retallant.
Publica un comentari a l'entrada