Es veu que ahir, Francisco Camps, expresident de la Generalitat valenciana que està essent jutjat per un pressumpte cas de corrupció, va fer tot el possible perquè tothom veiés que llegia La ruta antigua de los hombres perversos, (Ed. Anagrama, Barcelona, 1989) de René Girard, un llibre que recordo molt bé haver llegit fa molts anys, potser el de la seva publicació, i que em va agradar força. El llibre parla sobre la funció central de la idea de 'bóc expiatori' en tota tradició religiosa i en tota estratègia de cohesió social, on hi inscriu la passió de Crist, seguint les seva teoria segons la qual és la violència la que funda el sagrat. A mi també em sembla que, si bé a vegades n'és l'excés, també és l'absència del religiós o del sagrat o del mític, absències tan evidents avui, el que fa desbocar la violència, o no vehicular-la prou bé.
Però, en fi. És bo que Camps llegeixi Girard, a mi em va servir de molt. Òbviament, la seva 'exhibició' no pretén un debat públic sobre les teories de Girard sinó, segons sembla, identificar-se amb aquest bóc expiatori. Ja veurem quina religió funda. O ja veurem si, en realitat, potser s'està pensant a qui carregar la llosa de ser cap de turc. Però a mi, a banda de gràcia, em va fer venir un calfred només de pensar que Camps i jo puguéssim compartir una sola lectura, que disfrutéssim amb les mateixes coses. Glups.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada