Un homenatge a Quintana

Els que érem petits als anys setanta i ens va començar a créixer pèl fora del cap als vuitanta coneixíem el que es coïa a la ciutat a través del setmanari El Maresme i ho vèiem, en bona part, gràcies a les fotos de l'Enric Quintana, que va morir dissabte passat a Vic. Un bon fotoperiodista com aquell, n'estic segur, em va ajudar a conèixer (i estimar) una  vivíssima ciutat, que s'explica molt millor amb imatges, amb protagonistes, amb mirades. Sobretot si és com la nostra, Mataró, que té fama d'amagar-se, de viure portes endins, de no ensenyar res. 

Tinc tres foteses al cap, a banda del record de les seves fotos. Un és una foto, precisament, però no d'ell, que el setmanari va publicar no sé si per fotre's-en, en què el fotògraf estava magrejant una noia amb els pits enlarie en una discoteca amb la llegenda, més o menys, que en Quintana havia lligat. L'altre és el procés en què el fotògraf va lliurar el seu material, gràcies a Xavier Cateura, a l'arxiu municipal. Jo ja era regidor a l'Ajuntament i la regidora de Cultura (crec que aleshores Carmina Benito) ens va explicar entusiasmada el contingut d'uns documents únics sobre la transició a la nostra ciutat. El tercer és fa poc, quan un bon amic de Quintana m'explicava l'imminent desenllaç.

Us recomano llegir l'article de Manuel Cusachs que el digital Capgròs ha publicat amb motiu de la seva necrològica. Veureu de què i de qui parlem. Ell és l'autor del llibre De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980, il·lustrat amb el fons del què us parlava, al que va acompanyar una exposició, crec que de quan Remigi Herrero era el regidor de Cultura. Cusachs acaba amb un prec justificadíssim. "Seria oportú que la ciutat, en memòria seva i, sobretot, d’aquells anys en què ell va retratar la realitat quotidiana, se li fes una exposició de les seves fotografies i un recital d’algunes de les seves poesies", diu. Té tota la raó. Els que en van ser protagonistes, els que ens vam començar a afaitar aleshores i -sobretot- els que ja han nascut en democràcia, ho agraïrem.

[També n'ha parlat Pere Pascual al seu bloc]