dimarts, de gener 03, 2012

En parlen d'altres


La fantàstica estratègia de no tenir estratègia, o de tenir-la secreta -com els pactes- quan, amb un terç dels regidors has de governar una de les ciutats més importants de Catalunya és analitzada aquests dies per dos periodistes al número de gener del mensual Tribuna Maresme. Entre d'altres coses, em serveix per veure que no tot és cosa meva. Saül Gordillo traça un implacable retrat dels sis mesos de mandat súbdit cabrerenc que ens fa d'alcalde. I hi diu:
La propera primavera farà un any de les eleccions municipals. L’arribada, després de tres dècades intentant-ho, de CiU a l’alcaldia de Mataró haurà estat decebedora. Joan Mora, a diferència d’altres alcaldes convergents del Maresme, es desinfla. Zero lideratge supramunicipal. Zero connexió amb les elits locals. Zero projecte i discurs. Mataró és una capital decapitada, amb un govern reduït en efectius i incapaç de bastir ponts més enllà del tacticisme i la mirada petita. Mentre la figura de Mora perd força, altres alcaldes de la pròpia CDC acaben el 2011 reforçats i amb projecció clara. Miquel Buch, de Premià de Mar i flamant nou president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La proximitat i humilitat de Buch contrasta amb l’aire grandiloqüent d’un Joan Mora que no té les claus per interpretar el tipus de lideratge i govern que Mataró necessita de la mà d’una CiU que està sola i no connecta. Sembla que aquest alcalde faci tot el possible per aferrar-se al poder d’una investidura que sembla un miratge.
El segon és Joan Salicrú. I apunta:
De fet, el PSC, amb el mateix número de regidors que CiU –vuit-, era l’únic partit que, en solitari, podia permetre tirar endavant el paquet legislatiu bàsic. Inexplicablement, però, i sigui per culpa seva, del cap socialista Joan Antoni Baron o de tots dos, l’alcalde Joan Mora ha fet durant aquest temps totes les cabrioles hagudes i per haver abans de tornar al punt de partida, on els votants van situar-lo l’endemà de les eleccions. Primer flirteja amb la Plataforma per Catalunya i amb el Partit Popular per poder tirar endavant el cartipàs. Trencada la possibilitat d’acord amb la regidora Mònica Lora, que diu sentir-se enganyada, signa –en secret!- un pacte amb noms i cognoms, repartiment de carteres i terminis amb el líder popular a l’Ajuntament, Jose Manuel López, que havia d’entrar en vigor just després de les eleccions espanyoles. Un pacte, a més a més, fins a cert punt absurd perquè amb tretze regidors Mora seguia sense tenir majoria absoluta per a poder tirar endavant el seu ambiciós Pla de Mandat. Amb el suport del PP assegurat, Mora dóna un nou cop a la pilota –sempre endavant- i aprova, precàriament, les ordenances -de forma inicial- amb els populars, l’abstenció de la CUP i el seu vot de qualitat com a màxim responsable del ple. Finalment, quan el calendari apreta, es rendeix a l’evidència, arriba a un acord amb el seu antecessor Joan Antoni Baron i deixa sense validesa l’acord amb el Partit Popular, que molest i ofès, fa públic el pacte fins aleshores secret. Per acabar-ho d’adobar, quan se li pregunta per l’incompliment i el secretisme de l’acord amb el PP, l’alcalde Mora diu que deu tractar-se “d’un malentès”. Un despropòsit darrera un altre, francament.
Ja veieu.

N'he parlat aquí i aquí.
Publica un comentari a l'entrada