dimarts, de febrer 28, 2012

Amaneraments

Ara parlaré d'un tema menor, però que m'amoïna una mica. Sóc bastant sensible a la crítica, crec que encertada, que fa el president Pujol als temps que vivim (de "valors tous", diuen alguns, de "relacions líquides", altres) en què demana "idees, valors i actituds" i una aplel·lació al compromís i el fonament. L'única crítica que li faig, sobretot quan apunta lúcidament alguna de les seves causes, és que alguna responsabilitat en deu tenir, també, després de governar 23 anys. D'això no en parla mai.

Ja dic que el tema menor, però no deixa d'inquietar-me la buidor de l'eslògan que Convergència ha triat pel seu proper Congrés: "Una manera de ser, una manera de fer". Compte: jo també crec que un dels elements a valorar de la política del segle XXI, cansada del contrari, correspon a les actituds, a les formes, a la seriositat dels plantejaments, a l'exemple personal. En això coincideixo i fan bé els partits en orientar cap aquí part de la seva acció política... Però la pregunta és: ¿ fer o ser què? És a dir, ¿cap a on? ¿L'objectiu de les formes són elles mateixes? ¿No ens hem adonat que els verbs 'ser' o 'fer' són verbs, sobretot, auxiliars? Crec, precisament, que la manca de valors ferms, i d'exemples, es correspon amb aquesta manca de projecte, de saber cap on anem ...i no tan sols com hi anem, bo i ser -com deia- un tema rellevant.

El que ens fa d'Alcalde a Mataró va empescar-se una fórmula semblant abans de les eleccions ("ser, fer i ajudar a fer")... sense que ens aclarís exactament a què es referia. Després d'uns quants mesos exercint tampoc ho hem aclarit massa i és en les formes, precisament, on més s'ha entrabancat. D'altra banda, potser la característica més genuïna de CDC, per bé i per mal, sigui precisament la seva barreja ideològica, la seva poca atenció a aquests temes i la seva "especialització" en el relat de les tensions entre Catalunya i Espanya, entre la queixa contínua i el pacte també continu amb qui sigui. Maneres. Ja dic, per bé i per mal.

De manera que m'agradaria saber més o menys cap on ens vol dur el "ser" i el "fer" d'un partit no poc rellevant de Catalunya. Del contrari, em temo que la crítica del president Pujol als temps que vivim no l'entengui ni tan sols el seu partit... perdut en 'amaneraments'.

Publica un comentari a l'entrada