dijous, de febrer 16, 2012

Mora ven ruïna


El pitjor de la crisi és el seu impacte depressiu, sens dubte. Tothom diu que crisi té el doble sentit etimològic -en alguns idiomes- que permet veure'n oportunitats, però conec molt poca gent que s'ho cregui. En canvi, es fonamental creure's-ho, treballar-hi a fons i evitar caure en l'espiral de lamentacions. O, el que és pitjor, e l'espiral de culpables. Les dues coses desresponsabilitzen i són molt atractives.

Mora, la ruïna

Un exemple d'aquesta darrera actitud oportunista i fatalista és la que manté el cabrerenc que fa d'Alcalde de la meva ciutat, que es permet el luxe de governar només amb un terç dels vots del Consistori. Avui, rebent els sindicats molestos per la reforma laboral del Govern Rajoy (que sembla tenir el suport de la formació del primer regidor), els ha etzibat que "la ruïna econòmica exigeix responsabilitat per part de tots". Vaja, de tots menys els que enlloc d'indicar-nos què cal fer (això és lideratge) ens parla de ruïna. Però no s'h quedat aquí. Es veu que s'ha llegit el primer sobre i els diu als pobres sindicalistes (ep, recordo que no té majoria) que "l’Ajuntament de Mataró ha viscut per sobre de les seves possibilitats, potser pensant que la bonança econòmica duraria sempre, i això s’ha acabat”.

Vaja, fantàstic. No sé si les milionàries i agosarades inversions dels mandats anteriors van ser fetes sota aquest efecte, el que sí sé és que precisament es van fer veient la necessitat de canviar de model productiu, fent atractiva la ciutat pel talent, posicionant-la al capdavant de la innovació i aprofitant-se de la situació estratègica de la regió de Barcelona, la més dinàmica del Sud d'Europa, també en termes de producció industrial. I el millor és això: la major part d'aquestes inversions -contra el criteri del que ara és alcalde, que les volia aturar- estan fetes o encarrilades. Sóc actius molt més valuosos que els passius. Un cop ens hem fet la pregunta de com pagarem el deute, immediatament ens hem de fer la pregunta de com posarem en valor aquests actius. El deute només es paga si es posen en valor, si se saben aprofitar. De moment, els únics aprofitaments d'aqusts actius són fets en l'època de l'anterior Govern... No sé què ha fet aquest.

Les oportunitats

Un exemple de l'actitud contrària, positiva, líder, és el que ha portat a terme el consultor Antoni Gutiérrez-Rubí a través d'una secció del seu web, semblant a la que un grup d'empreses van fer amb Actitud On. La va crear fa uns mesos, es diu Good news Catalunya! i manté l'actitud emprenedora i positiva que cal a aquest país i a la nostra ciutat. Els arbres de la crisi, que hi són, els tancaments, els problemes financers al sector públic i al privat, els compungiments que provoca la prima de risc, etc... no esn deixen veure el bosc del que va bé, de les iniiatives que clamen no tan sols per sortir a la llum sinó per trobar aliances, les possibnilitats que ofereixen camps no explorats, les aventures de la internacionalització, etc... Per exportar això a l'esperit del nostre ajuntament, calen -crec- tres coses: una, creure's-ho seriosament i deixar les excuses; dues, tenir un projecte per la ciutat a mig i llarg termini i, tres, forjar aliances, complicitats, consensos... dins i fora de la política. I no hi ha massa temps. Aviat ve l'hora d'obrir el segon sobre.

Publica un comentari a l'entrada