divendres, febrer 10, 2012

Segona sorpresa


A banda de la d'ahir, l'exposició que us comentava inclou quatre dibuixos de Mercè Gallifa (de qui vaig parlar fa temps aquí mateix). Com que som bons amics (i com que sóc maldestre en aquesta foto) em costa molt que em cregueu si us dic que val molt la pena, la seva obra, que és un error que no es prodigui més i que la proposta que fa sobre el dedins personal no ens pot deixar pas indiferents. Un dia, recordo, vam parlar d'Elena del Rivero, arran de la notícia que glossava en aquest post. No cal dir que, com ella, i com d'altres, el símbol de cosir aplicat a les seves propostes artístiques ens evoca força coses, d'entrada, ara que cada vegada cus menys gent. I també em fa pensar que la nostra integritat sovint és feta de pedaços, o d'absències, que la feina que ens donen en cosir-los. Feina, però també potser la vida no és més que anar cosint, el que anem afegint o el que ens van espapçant, el que anem gastant o el que anem estrenant i hem d'adaptar a les nostres mides. I potser amb un fil d'Ariadna que, almenys, mentre vaguem per aquest Laberint mirant d'abatre el monstre, serveix per això, per anar cosint.

Publica un comentari a l'entrada