dijous, d’octubre 11, 2012

Bestiari: no tot és possible.

Ja sé que vaig contra-corrent, però m'he mirat el vídeo censurat del programa "Bestiari", de la televisió pública catalana i trobo que els responsables de l'ens han fet molt bé en retirar-lo de l'emissió. És infecte. Una sèrie de personatges dibuixats, dividits entre "catalans" i "estrangers" (en aquest darrer cas, referit als espanyols no catalans) són emmarcats en una diana i un personatge que diu que és guionista o no sé què va disparant segons les seves neures. Uns mereixen trets a la cama, d'altres a les manes, i així anem fent. Tot és broma, és clar. Bé, tot menys la ideologia de fons. El relat de fons. El mal és Salvador Sostres, el rei d'Espanya i Fèlix Millet (perquè "ha robat d'una manera tan cutre"), Espanya és una mena de país estranger paradigma d'aquest mal i fem la brometa de tirar-li uns trets. 

En un lloc on s'ha matat amb un discurs maniqueu semblant, fins fa quatre dies, aquesta broma és molt pesada. I en un mitjà de comunicació, públic o no, s'ho haurien de pensar en fer bromes macabres. Ara imagineu-vos que una d'aquestes teles ultradretanes (no poso cap nom perquè podeu triar) apuntessin contra el president de la Generalitat, en Carod-Rovira o l'Arcadi Oliveras, o fons i tot contra Fèlix Millet mateix, amb comentaris com els que s'hi senten. L'onada d'indignació que està a punt per cada exabrupte seria impressionant.

M'emprenya la dictadura foteta, m'indigna que una entrevista insubstancial amb dosis paranoiques se'n digui 'cultural', m'esvera pensar que qualsevol recurs és vàlid per ser original, o per fer riure, i trobo molt pobra la imaginació dels que -en teoria- han de publicitar la cultura del nostre país quan han de recórrer al relat fàcil i a l'analogia terrorista. No, no tot es pot fer. No tot és possible, per més poetes que ho pregonin. 

Publica un comentari a l'entrada