dimarts, d’octubre 02, 2012

Una nit a l’òpera



Des de fa una vintena d’anys, el llibre Temporada d’òpera d’Amics del Liceu inclou il·lustracions encarregades especialment a artistes contemporanis per a cada una de les òperes programades, les quals són presentades amb comentaris d’entesos per poder-se enfrontar a cada un dels espectacles amb els elements seus bàsics per a la interpretació i el gaudi.  Els originals d’aquestes il·lustracions, s’exposen, a l’inici de la temporada, a una galeria d’art de Barcelona. Enguany l’encàrrec ha estat fet a l’artista valenciana Carmen Calvo, un dels noms més rellevants de l’art contemporani espanyol.


Carmen Calvo es va prendre aquest encàrrec com una aventura. En primer lloc, per poder crear amb l’obligació d’empassar-se unes quantes òperes. En segon lloc, per poder tenir una oportunitat ingent d’expressió: cinquanta peces. I, en tercer lloc, per una raó diguem-ne biogràfica, contingent: el recent traspàs del seu germà la féu receptora d’una vasta col·lecció discogràfica. Cal tenir en compte aquestes tres premisses per endinsar-se en aquesta exposició.

A continuació, s’ha d’estar predisposat a entrar en el joc que proposa la poètica de Calvo, influïda notablement pel que hem vingut a anomenar la “cultura de la imatge”, aquest constant bombardeig icònic que ha acompanyat l’economia del consum de masses. Amb elles, i a través de la tècnica del collage, l’artista ens prepara un conjunt de retrats simbòlics dels elements més característics que hi ha vist a cada òpera, amb el centre col·locat a la figura humana, que s’interroga en cada un dels contextos on la situa Calvo.  En realitat, en cada un dels dibuixos hi veiem coses molt familiars: obsessions, desigs, preocupacions, plaers... en definitiva, tot el que ens passa cada dia. I tot el que ens passa a les persones, que les òperes sublimen en forma de relat, teatre, cant i escenografia, almenys, recupera aquí la síntesi que després sobre l’escenari es desplega. 

L’òpera ha estat la disciplina més propera a la utopia de l’”art total”. És obvi que les seves seqüel·les, tot el que pot provocar més enllà del propi espectacle, encara ens la fa més possible, aquesta utopia. O potser veiem -en realitat- que les utopies són una manera de fer més agradable, menys crònica, més comprensible, la llarga espera. Una llum a la llarga nit.

L’exposició “Carmen Calvo - Dibuixos originals de les il·lustracions del llibre de la temporada d’òpera 2012-2013, editat per l’Associació d’Amics del Liceu” es pot veure a la Galeria Joan Prats - Artgràfic, Balmes, 54, Barcelona, fins el proper 3 de novembre. 

Article per a la revista Valors (octubre 2012)
Foto: dibuix per a Madamme Butterfly - Carmen Calvo 

Publica un comentari a l'entrada