El temps i les paraules

Deu nombres sense res més:
llur i ha estat fixada en llur començament
i llur començament en llur fi
com una flama lligada a una brasa.
Sàpigues, pensa, imagina
que el Creador és únic i no n'hi ha cap altre.
Abans de l'u, ¿què comptes?"

Llibre de la Creació, I, 10. Trad. de Manuel Forcano. Ed. Fragmenta, Barcelona, 2012, pp. 55-57

Al meu començ hi ha el meu final. En successió
S'alcen i cauen les cases, s'esfondren, s'estenen,
Són traslladades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu lloc
Hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.
Vells carrers pel nou edifici, vell fustam pels nous focs,
Vells focs per les cendres, i cendres pel terrer
Que ja és carn, pelatge i fems,
Os d'home i de bèstia, espiga i fulla.
Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir
I un temps per viure i engendrar
I un temps perquè el vent esbocini el vidre balder
I sacsegi l'enfustat on saltirona la rata de camp
I sacsegi l'espellifat tapís teixit amb silenciosa divisa.

T. S. Eliot, "East Coker" - I (fragment), a Quatre quartets (trad. Àlex Susanna). Ed. Laertes, Barcelona 1984, p. 23.

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau. 

Cohèlet 3, 1-8 [en vaig parlar aquí]